tempus fugit

Algú, amorosament, arraconaria en un espai de la cotxera la bicicleta dels anys 50 – 60 després d’haver-la emprat segurament força temps feinejant, d’anada i tornada, per dins i fora del poble i, qui sap si aquest algú, ara, quan la veu d’entranyable reclam publicitari d’un dels forns pastisseria que abasteixen la població de Sant Lluís, no li donarà cap més importància que la de saber que, en el fons, la mena d’enyor del temps de la joventut o maduresa pedalejant damunt d’ella, sigui el que de mica en mica li ha omplert el sac de les bones maneres que verdaderament l’importen.