tempus fugit

Curiosament mai se’ns en va del cap la vella olor de la roba neta eixugada al sol mentre acuradament la planxem o pleguem,,,; curiosament, també d’esma sense pensar-hi en la vàlua de l’invent, deixem una o dues pinces aferrades a la corda d’estendre per allò de qui sap, durant el dia quin drapet o peça de roba rentada a mà, en solitari, necessitarem penjar de la menuda enginyosa casolana tenalla.