tempus fugit

Ja falta menys per Sant Jaume i com cada any, de l’armari començaran a sortir les perxes amb l’atàvic vestuari que des de la darrera ballada estava desat, ara, destres mans amb fil, agulla i planxa, el repassaran amb cura de deixar-lo ben polit a punt per les ballades a sa plaça.

Sí, ja falta menys pel gloriós Sant Jaume, i uns dies abans després d’acabar la feina, cantaires i balladors assagen i pels finestrals de cels oberts o patis prop d’on ho fan, s’escolten els sons de veus, castanyoles, guitarrons i rialles, que comencen a commoure’t per la tenacitat en preservar orígens i costums i esperes amb frisor els dies de les ballades a sa plaça o al carrer per veure l’esplendorosa abnegació d’aquesta gent i pensar també, quan soles s’han de trobar en mig d’aquesta restrictiva i premeditada política exterminadora de la cultural i llengua de ses illes, per aquest PP en mans, no només avui, de despòtics cacics comanats pel prepotent president Bauzá, que potser es pensen que incloent dins els actes de la festa el folklore local ja els basta per dir que “ells” són sensibles a defensar la identitat i que la presència del vestuari típic demostra que els que duen camisetes verdes reivindicatives són uns exagerats que cal tenir-los a ratlla no sigui que qüestionin massa de veres allò que ningú s’atreveix a dir en veu alta, per por o perquè li fa oi, de l’existència o no dels països catalans.