tempus fugit

Renoi, quina història la vostra quan s’assegura que en l’època talaiòtica ja pasturàveu per l’illa per la qual cosa, i segons la Viquipèdia la semblança us ve de lluny…, a mi, però el que més m’ha agradat de saber són les vostres característiques generals que no puc estar-me de copiar-les i enganxar-les:  Rústica i forta. Tranquil·la. Gran instint maternal. Grandària mitjana, el pes mitjà de les vaques adultes és de 500kg i el dels mascles de 900kg. Proporcions allargades. Conformació corporal semblant al biotipus de producció de llet i carn. Pell gruixuda. Pèl curt i fi. Color de pèl roig, amb variacions d’intensitat del ros clar al castany fosc; els mascles solen ser més foscos. Mucoses en general rosades, però algunes femelles les poden tenir fosques. Sense banyes. Cap subconvex i relativament curt, front amb tupé. Morro ample. Ulls oblics. Orelles grosses, parcialment caigudes i amb abundant pilositat interna.  Coll de longitud mitjana, moderadament musculat i proveït d’una lleugera barballera. Cos profund. Ventre ample. Línia dorsolumbar recta. Gropa ampla i angulosa. Cua de naixement alt, llarga i amb un floc de pèl a l’extrem. Extremitats de longitud mitjana a llarga. Aploms correctes. Potons amples i forts. Braguer ben implantat, abundant i ben irrigat, amb quarterons harmònics i de pell fina. Època de parts de setembre a novembre.  Temporada de munyir fins al mes de juny, amb el límit tradicional de la festa de Sant Joan. Alimentades únicament amb pastos naturals de secà…, i jo particularment penso que la barreja de tot plegat és el que us atorga aquell glamur que provoca admiració general.