tempus fugit

Tal dia farà un any que en lloc de fer caure, en un tres i no res, les parets i murs, algú les aixecava o veia aixecar somniant en ser feliç habitant amb la família la casa construïda amb blocs de marès extrets d’una pedrera illenca.

Passada una, dues o tres generacions, encara avui sortosament sembla que alguna persona tingui interès a mantenir, ni que sigui en un punt concret dins la nova edificació, aquella petjada ancestral provenint de les pedreres que, segons l’enllaç ens fa saber, diu que “són un patrimoni de Menorca que ens recorda com vam ser, com som, com vam viure i com vivim.”