tempus fugit

A quaranta-vuit hores de l’esclat santjoaner a Ciutadella, l’obligat protagonista a vegades ensinistrat amb un bon tracte i a vegades amb un de denigrant, són els cavalls (l’equus caballus mamífer ungulat de la família dels èquids), que a la festa patronal fan de camàlics del fabioler damunt la somereta i, la dels prepotents caixer fadrí menestral, caixer senyor i sa capellana (caixer capellà), damunt del cavall segons relata el modest encertat rètol de la imatge.

Descartant el fabioler, l’entranyable personatge de Sa colcada -conjunt de corregudes, desfilades i exercicis que fan els cavalls que prenen part en la festa de Sant Joan-, la resta de caixers, al ritme d’una monòtona Jota des Jaleo que curiosament prové d’una sarsuela del segle XIX del compositor extremeny Oudrid i titulada “El Postillón de la Rioja”, fan ostentació amb més o menys traça del bon domini del cavall sotmetent-lo per la lluïdesa personal.

Nota: Si fins ara a Ciutadella és motiu de xerrades esperançadores que una dona pugui formar part de la colcada tal com cívicament han normalitzat tots els altres pobles de l’illa, després de l’arribada de la dreta i extrema dreta del PP fent pactes amb els ultres de Vox, a governs municipals i institucions, tot fa predir el retorn del ciutadellenc masclista tabú sobre accions que denotin feminisme actiu.