tempus fugit

Sovint esteu juganers amistançats, sovint emprenyats.

Sovint coincidiu estones en una mateixa estança, sovint campeu o escampeu la boira per separat.

I, sovint com ara en la imatge, teniu la barra d’ocupar lloc dins del meu espai felinament reptant saber, alhora, fins a on m’arriba la paciència o la grandària de la condició de bleda solejada, incapaç de fotre-us un moc o una puntada de peu.