L’art dels grafitis que tant de goig fan ara especialment als barris més desfavorits, encara no era present als carrers per trencar la grisor monòtona de murs i parets, amb motius artístics de resistència, rebuig o, senzillament, d’enginy i bellesa poètica. Aquell era el temps de l’escriptura furtiva de frases lacòniques i contundents de denúncia i protesta social, amb grans lletres de pal fetes amb un esprai o el pot de pintura i la brotxa en mà.
Més i millor informació a “les batalles de 9 barris” de Xavier Montanyà