tempus fugit

Primer era qüestió de diàleg, després va venir la de la democràcia i per tant allò de ser o no ser demòcrates practicants entre altres coses respectar, complint-la, la Declaració Universal dels Drets Humans i, cap d’aquestes dues qüestions es van complir.

Tossudament alçada la ciutadania independentista, empenyent la classe política que van votar, va aconseguir la celebració de l’1-O deixant amb un pam de nas a tota la unionista de l’Estat i aquest, colonitzador sense escrúpols de mena, va tornar a reprimir a cops de garrotades i judicialitzant la qüestió del procés català, fins a aconseguir, vergonyosament dins de la UE, tenir  presses polítiques i exiliades polítiques.

Primer un Estat damunt del PP sense taula de diàleg, ara un Estat damunt del PSOE amb una – en principi- feble taula de diàleg i així, per a unionistes i separatistes, el pas a pas de Catalunya amb l’Estat, hi sorgeix la sensació i efecte per veure i comprovar la credibilitat.

En primer lloc, CREDIBILITAT d’uns per demostrar el gir demòcrata i en segon lloc, la dels altres de continuar ferms defensant complir el resultat del Referèndum sobre la independència de Catalunya de 2017.