tempus fugit

Ja fa uns quants anys (i ho dic ara que ja no hi ets perquè t’emprenyis), vaig tenir el temps just de poder captar-te fent una de les necessitats més salutíferes que en comú compartim incloent-hi la flexió, el posat i l’evacuació d’idèntica substància femtosa, però, salvant la distància, trobem que la diferència està en el fet que a vosaltres tant us fot estar visibles mentre que a nosaltres, allà on sigui, cerquem l’amagatall perfecte per cagar sense ser vistes.