tempus fugit

de tot i de res

18 de novembre de 2015
0 comentaris

aparador filosofal

De tant en tant un oli o una aquarel•la apareix darrere el vidre d’una finestra situada a peu del passeig que mira al port. L’autora, que en aparença no ho sembla però segur que la dècada dels seixanta l’ha superat amb escreix, cada dia apuja la persiana del finestral del seu domicili convertint-lo en un particular aparador que atrau més d’una mirada ja sigui per copsar l’exposada obra pictòrica (sense cap intenció de lucre) o, per llegir o rellegir els consells escrits damunt retalls de cartolina envoltats de plantes ornamentals i aromàtiques.
Tot plegat, la mostra d’una declaració de principis de ben segur viscuts amalgamant allò que tant costa de la teoria i pràctica o, per dir-ho més planerament, el ser i estar.

Exhortacions:
Bona convivència. Bones maneres. Respecte al proïsme. Mantenir impecable tot l’entorn.
Sigues tu el canvi que vols veure al món.
No diguis ase a ningú que no ho siguis més tu.


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.