bruna

 No hi ha com estar sana i forta per triscar a camp obert dipositant els excrements barrejant-los amb els de vaques, ovelles, conills…, que d’això ja fa uns anys doncs, ara, l’edat (teva i meva) i la ceguera (la teva) fan que les sortides per esbarjo siguin, no creguis que menys bucòliques doncs, voltar per un moll i cala del port de Maó és, podríem dir-ne tot un luxe paisatgístic, el que passa però és que l’imposat lligam de la corretja que uneix el teu cos amb la meva mà, a mi, m’obliga a caminar al teu ritme i a ajupir-me per recollir-te la merda i a tu, protegint-te, t’impedeix que et fotis de nassos contra qualssevol dels obstacles que ja no veus.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *