tempus fugit

 No hi ha com estar sana i forta per triscar a camp obert dipositant els excrements barrejant-los amb els de vaques, ovelles, conills…, que d’això ja fa uns anys doncs, ara, l’edat (teva i meva) i la ceguera (la teva) fan que les sortides per esbarjo siguin, no creguis que menys bucòliques doncs, voltar per un moll i cala del port de Maó és, podríem dir-ne tot un luxe paisatgístic, el que passa però és que l’imposat lligam de la corretja que uneix el teu cos amb la meva mà, a mi, m’obliga a caminar al teu ritme i a ajupir-me per recollir-te la merda i a tu, protegint-te, t’impedeix que et fotis de nassos contra qualssevol dels obstacles que ja no veus.