solitud compartida en la desestacionalització

Setmana Santa entrant, ja s’ha acabat la temporada baixa que foragità la presència turística de vegades fins i tot massiva acaparant platges verges i terrenys per aparcar agredint el medi ambient ni que sigui de manera cívica.
Fins no fa gaire, fer un tomb per algun recinte talaiòtic era doblement reconfortant si de manera egoista t’atrau la mena de solitud que es respira entre les pedres, la qual cosa no vol dir que no t’alegris si en escoltar un insistent piulet proper veus que els ulls d’un pardal, agotzonat entre una escletxa, observant l’entorn, sembla gaudir tant o més que tu, del lloc i del moment.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *