tempus fugit

S’asseuen en un banc del moll com tants assolellats matins i quan potser queda poc per dir-se, encara, sortosament, tenen l’esma de compartir el joc dels encreuats per debatre junts definicions, significats i paraules, exercitant la ment  esvaint així la por de perdre la memòria tan valuosa per no arribar a ser cap càrrega de l’un per l’altre i, per seguir felicitant-se de tant en tant per la sort d’haver nascut en el bàndol dels guanyadors del planeta i no en el dels desposseïts i, tant si són creients com laics, ja tenen a qui donar les gràcies,  uns al déu que així ha decidit que fos la seva vida i els altres als avantpassats que van morir per aconseguir una vida digna fora de la feroç esclavitud de l’home per l’home.