Registrada el 8-6-13, la imatge t’enxampa dominant el teu santclimenter pati, i fixa’t tu que, des de llavors tenia pendent fer-te cinc cèntims del primer que em va passar pel cap mentre creuàvem la mirada tot recordant el machadià proverbi que diu: El poeta Antonio Machado lo dice así en «Proverbios y cantares»: El ojo
Era, aquell modest edifici de quatre arcades compartit pels del “TODO POR LA PATRIA” i pels de la CASA CONSISTORIAL. Era d’agrair, aquella visió humana de la bugada de llençols amb desinhibició estesa al sol enmig dels pals de bandera buits de patriòtics i coloristes draps simbòlics del feixisme. Era, aquell també modest cotxe SEAT
Avesada a la visualització del color blanc en el velam dels velers, quan un dia apareix un amb l’enorme triangular vela color d’atzabeja negre, no saps per què t’encisa d’allò tant que enveges no tenir una embarcació per plantificar-ne una d’igual tonalitat. Després, intentat trobar l’explicació de tendir la preferència cap a un color o
Quan fa massa temps que un prolongat so de pluja no trenca la quotidianitat del jorn, t’adones no només de la sequera que pateix el test arraconat sinó també la de l’animositat de qui d’alguna manera podria revifar-lo.
Del Diccionari català-valencià-balear: MASCARETA f. Persona desfressada i emmascarada; cast. máscara. Y mascaretes que giscan y altres que fan un escolt. Del Diccionari descriptiu de la llengua catalana: MASCARETA 1. Vegeu màscara f.2. [Ncompt] Màscara5a. Si el treball és continuat i habitual, hom ha de protegir-se amb una mascareta filtrant que cobreixi nas i boca,
Moixeta, amb la positura d’ara ombra ara sol, desconec si, jugant a fer química, te’n fots o no del procés anomenat calor de reacció però, molt em temo que, espatarrada com estàs fent la croqueta en una zona ombrívola i solejada, efectivament tant se te’n dóna la química i la mare que la va parir
Era aquell Pla de la Catedral absent de turistes que servia d’aparcament de Seats 1500 i 600, Simques 1000, Renaults dauphines… Era la llibertat de les persones envaint l’espai de circulació dels vehicles sense el perill aparent de ser atropellades. Era aquell clàssic atenuat so del motor d’una Vespa atrevidament conduïda per una dona que
A vegades la confiança, la germanor, l’amor expressats en una obra d’art esculpida amb arena damunt l’arena, resulta no tan efímer com la confiança, la germanor i l’amor entre l’ésser humà.
De tant en tant a la part inferior de la pantalla de l’ordinador un conegut antivirus m’avisa tot dient: “la vostra càmera web us espia” acompanyada de l’oferta d’aplicació especial per evitar-ho informant del cost econòmic. Si donem una ullada a la Viquipèdia sobre l’espionatge, veurem que d’una manera o altra tota persona que disposi
Internet té això, la possibilitat d’espargir fets bons o dolents; en aquest cas però, es tracta d’un a més a més desagradable i lleig protagonitzat per la direcció del diari Menorca “es Diari” tot vetant la publicació d’opinió titulada SALMAIENC (amb la que podem estar-hi o no d’acord) dins l’espai de PEDRAULES que l’escriptor Joan
Si creus pardalet que en un amagatall de la pedrera passes desapercebut, tal vegada tinguis raó a no ser que el retrunyiment melodiós i agut dels teus piulets fan que, irremeiablement i de manera plena de curiositat, cerquem fins a trobar, en algun lloc de l’enorme superfície de la cavada paret de marès, la teva
Era aquell ordenat, espès i ben cuidat pinar sorià. Era la descoberta de fines làmines metàl·liques d’angle obtús incrustades en l’escorça d’alguns arbres que feien patir doncs semblava que els danyés. Era, després de demanar informació, la facilitada per la persona que en sabia un munt, doncs era una de les forestals que feinejaven per
Una màquina de cosir com aquestes de la imatge no recordo el temps que fa que era pressent gairebé en cada casa de la família o del veïnat. Una màquina de cosir com aquestes, sota la tapadora de fusta o destapada, ocupava un lloc preferent davall d’una finestra que donés a l’exterior en alguna dependència
Com que contra el President Torra, contra el Procés i contra l’independentisme tot s’hi val, alguns jutges, algunes jutgesses i algunes fiscalies, semblen des de fa temps formar part d’una casposa i oxidada trama de personatges entrelligats que estan en punxes impacients i a la que salta, per desqualificar qualsevol dràstica, però necessària, iniciativa que
Ni el mur de paret seca subratllant (en perspectiva) llargueruts pals d’electricitat provinents d’erectes arbres dels pinars hispans que un cop talats i tractats serveixen per entrellaçar quilòmetres i quilòmetres de cablejat per a la conducció elèctrica, ni la verdor dels compactes menuts i grans matolls, aconseguiran mai visualment fer tanta patxoca com la de