FINESTRA FOTOGRÀFICA

26 de febrer, de 2022

Sovint intento buscar, en la fotografia, alguna referència geomètrica, algun lligam de la imatge que vull captar, amb aquesta disciplina (emparentada amb la matemàtica) que, ja d’adolescent, vaig començar a aprendre i estimar. M’agrada cercar la forma atrevida, els punts de vista i de fuga ideals, jugar amb les ombres i la perspectiva…, i, de vegades, la combinació d’elements quotidians pot donar lloc a alguna imatge original, o també insòlita.

Quan, a més, a les troballes geomètriques s’hi afegeixen —sigui espontàniament, o bé buscades— àrees de color ben disposades, o aportacions de llum que semblen voler aliar-se amb l’escenari, hom té la sensació de disposar —en aquell moment— de l’amalgama necessària per poder plasmar el conjunt perfecte. Això és, senzillament, que em va succeir fa uns dies, mentre deambulava, entre pintures no terrenals i objectes estrafolaris, per les sales de la Fundació Miró.