Maldà

11 de Febrer, 2018

A la comarca de l’Urgell i prop la vall del riu Corb, poc més enllà del monestir del Cister de Vallbona, s’hi veu dalt d’un turó el petit poble de Maldà. L’església barroca de Santa Maria, la romànica de Sant Pere i les restes de l’antic castell configuren el llegat arquitectònic de la vila.

Lligat a la història del castell hi ha també la de la família Cortada, que l’adquirí en pública subhasta a finals del segle VII, i que va esdevenir poc després titular de la baronia de Maldà.  Aquest nom, que avui en dia vinculem automàticament al d’unes galeries comercials, el devem sobretot a la notorietat d’en Rafael d’Amat i de Cortada, 5è a ostentar el títol de baró de Maldà, nascut precisament al palauet de la família al carrer del Pi de Barcelona, espai ara transformat en un petit teatre i un cinema, amén de les galeries, que ocupen l’espai dels antics jardins de la finca.

“Don Rafael”, que així li agradava que el nombressin, va dedicar gran part de la seva aristocràtica vida a escriure el famós “Calaix de Sastre”, on amb el restringit català de l’època, i un estil planer i distès, a voltes humorístic, va fer el relat diari durant 50 anys i de manera ininterrompuda, dels costums barcelonins i de rodalies, document el qual ha esdevingut importantíssim per conèixer les singularitats d’un període (entre 1769 i 1819) de grans transformacions socials i polítiques.

Els efectes del decret de Nova Planta, els avenços tecnològics i la industrialització, la influència de la Revolució francesa, el progrés de la burgesia i el declivi aristocràtic, són al rerefons d’unes cròniques en què descriu en detall costums i festes populars, trobades culturals i musicals, el gust per la gastronomia (sobretot la xocolata), dèries i opinions i els petits detalls del dia a dia:

“…anem a examinar què tal lo xocolata, per si lo bon Jaumelo tindria ja fet per flocar-me la xicra pels bigotis amb una llesca de pa i altra de bescuit; luego de remenat lo molinet en la xocolatera me l’ha pujat i me l’he embocat tot sens perdonar a gota ni engrunes de bescuit i un got d’aigua fresca tot seguit”.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *