Aprofitant l’Assumpció de la Nostra Senyora, des d’ací salude efusivament a les meues benvolgudes SuPPer Vicers (tipus Miami Vice o cosa per l’estil), que són:
La Miky, la Danna, la Julie Christie, la Fatty Vicky, la Funny Nowee, la Empire State Building, la Superficial Klaws Kinski (o Klava Kikis), la Get Around the Corner, La Reine Soleil, The Tall Woman with Noo Barrier i, com no, ¡com no!, l’entranyable Albyan Juan Que No Vi i la divertida Angier Cecile Vete de Miel.
¡Ah, sí! Se m’oblidava. Finalment volia saludar també, és clar, a la Sniff Sniff Koker Niece and her Angry Wide Back Woodsman. Aquesta parella, ¡xe!, no podia faltar…..
Sueca, País Valencià, Marènia. Dimarts 15-8-2017. Joanjo Aguar Matoses.
Els que defensen la “Constrictició EsKKaÑÑola”. Eliminar Autonomies.
____
Els que defensen a ultrança la “Constrictició EsKKaÑÑola” i no volen que s’hi canvie ni una coma, en el fons, pretenen eliminar les autonomies i governar amb puny de ferro -totalitari, uniformador i centralista- des de “la real Corte de Madrizzz….”
Si, amb autonomies i tot, ho estan fent, xe!
Sueca, País Valencià, Marènia. Dilluns 14-8-2017. Joanjo Aguar Matoses.
Lluita per la Dignitat Laboral. Suport a treballadors d’EULEN. Aeroport del Prat, Barcelona.
(Sueca, País Valencià, Marènia. Diumenge 13 d’agost del 2017. Joanjo Aguar Matoses)
____
Endavant amb la lluita per la dignitat laboral!
Tot el meu suport als treballadors d’EULEN a l’aeroport català del Prat, a Barcelona. Una ciutat com cal.
Sueca, País Valencià, Marènia. Diumenge 13 d’agost del 2017. 19:11 hores.
Joanjo Aguar Matoses (antic treballador d’IMAN, destinat al control d’accés de vehicles en l’empresa de transport DHL-Grupag, a Castelló de la Ribera).
NOTA: Em sent identificat amb les reivindicacions dels treballadors d’EULEN, perquè, durant la meua època de treball en IMAN, destinat a DHL-Grupag, jo cobrava encara menys que els vigilants de l’aeroport del Prat. Un exemple: en maig del 2017 hi treballí 120 hores (moltes d’elles nocturnes i de cap de setmana) i només hi vaig cobrar 585 euros. La meitat que un mileurista, xe! En resum, de mitjana, en IMAN cobrava 4’88 euros l’hora. Això és: 4’50 euros l’hora diurna i 5 euros l’hora nocturna. Una poca vergonya.
Així que, diguen el que diguen, jo hi done el meu suport a tots els treballadors oprimits i explotats pels patrons. Tinguem el coratge de reivindicar un sou millor i unes condicions de treball més dignes i humanitàries, pel bé de tothom.
PD: ¿No diu Rajoy, el president espanyol, que ja hem eixit de la crisi econòmica? Doncs volem cobrar, com a mínim, el mateix que abans d’entrar en ella. Si no, tot el que ens diuen és mentida, xe!
____
Horari en Maig del 2017. Empresa: IMAN. Destinat a DHL-Grupag, a Castelló de la Ribera (País Valencià). Treballador: Joanjo Aguar Matoses.
Total en Maig 2017: 120 hores (la majoria nocturnes i de cap de setmana).
Els treballadors d’Eulen, l’empresa concessionària que s’encarrega de controlar els arcs de seguretat de l’aeroport de Barcelona, han rebutjat finalment la proposta que havia formulat la mediació de la Generalitat. La decisió s’ha pres amb cent cinquanta vots negatius i només trenta-sis favorables. En conseqüència, mantindran la vaga indefinida que ha de començar aquest dilluns [14-8-2017].
El govern espanyol va decidir divendres d’enviar agents de la Guàrdia Civil a l’aeroport per a evitar aglomeracions de passatgers i garantir-ne la seguretat, una mesura criticada pel comitè de vaga i pels sindicats, que consideren que atempta contra el dret de vaga. A més, [el Ministeri de] Foment volia estudiar la possibilitat de decretar un laude d’arbitratge d’obligat compliment per la plantilla. La delegació del govern espanyol ha fixat uns serveis mínims del 90%.
Per la seva banda, la Generalitat [de Catalunya] va requerir al comitè de vaga que els treballadors d’Eulen tornessin a sotmetre la proposta de la mediació a l’assemblea. La proposta incloïa un augment salarial de dos-cents euros mensuals en dotze pagues. A més, Aena es va comprometre a mantenir aquestes condicions en noves licitacions a l’aeroport.
La consellera de Treball, Dolors Bassa, ha dit que no està decebuda i que acceptaven el resultat democràticament. Tanmateix, ha dit que la mediació s’havia acabat i que el govern [català] havia complert amb la seva competència. ‘Creiem que les diferències no són insalvables, però ara ja no ens toca a nosaltres. La mediació s’ha acabat, ara han de negociar les dues parts implicades. Volem agrair el compromís del comitè de vaga, l’assemblea dels treballadors i el comportament de l’empresa’, ha afegit.
El comitè de vaga denuncia coaccions.
El comitè de vaga d’Eulen ha denunciat que havia rebut coaccions perquè els treballadors votessin a favor d’acceptar la proposta i de desconvocar la vaga. ‘Veig que ara tenen molta preocupació per tombar una vaga, que és un dret constitucional que tenim’, ha lamentat Purificación Infante, membre de comitè de vaga, abans de la votació final. ‘Això fa moltíssim temps que s’hauria d’haver solucionat i aquí la paraula la tenen els treballadors’, i ha afegit que la Generalitat, el govern espanyol i Aena sabien quina era la situació dels treballadors abans de l’esclat del conflicte.
Diuen que Trump prohibeix els transsexuals (a les Forces Armades).
__
Diuen que Trump prohibeix els transsexuals a les Forces Armades.
Jo, en canvi, crec que a les Forces Armades haurien d’estar prohibits els transsexuals, els bisexuals, els homosexuals i sobretot els heterosexuals, sense excepció d’ideologia, llengua, religió, nacionalitat, color de pell o sentit de l’humor.
Aleshores hi tindríem el millor exèrcit del món. Un exèrcit sense soldats, sense armes i sense munició, que ens deixaria a tothom viure en pau i tranquil·litat. AMÉN.
P.D.: Malauradament, a l’exèrcit s’hi permet el pas a tota mena de gentola, sobretot a mascles alfa heterosexuals carregats de testosterona, que no hi troben cap altra manera de sadollar les seues ànsies de supremacia que a través del combat, la violència, el sadisme, la tortura i l’assassinat.
Sueca, País Valencià, Marènia. Dimecres 26 de juliol del 2017.
Joanjo Aguar Matoses (Heterosexual Antimilitar. O siga, Mascle Omega Antialfa).
____
Trump prohibeix els transsexuals a les Forces Armades.
La decisió del president nord-americà arriba després que hagi consultat els seus “generals i experts militars”.
Agències – Washington. Actualitzada el 26/07/2017. 16:56 hores.
El president dels Estats Units, Donald Trump, ha anunciat aquest dimecres la seva decisió de prohibir que els transsexuals treballin a les Forces Armades del país. Tal com ha especificat ell mateix a través del seu compte de Twitter, ha comunicat la nova mesura després d’haver consultat els seus generals i experts militars.
After consultation with my Generals and military experts, please be advised that the United States Government will not accept or allow……
— Donald J. Trump (@realDonaldTrump) 26 de juliol de 2017
….Transgender individuals to serve in any capacity in the U.S. Military. Our military must be focused on decisive and overwhelming…..
— Donald J. Trump (@realDonaldTrump) 26 de juliol de 2017
….victory and cannot be burdened with the tremendous medical costs and disruption that transgender in the military would entail. Thank you
— Donald J. Trump (@realDonaldTrump) 26 de juliol de 2017
El president nord-americà ha especificat que el seu govern “no acceptarà ni permetrà” que persones transsexuals “serveixin” a les Forces Armades. Tot i així, Trump s’havia mostrat favorable a la comunitat LGTB [Lesbianes, Gais, Transsexuals i Bisexuals] durant la campanya electoral del 2016 i havia promès la continuïtat d’una ordre executiva d’Obama que prohibia a les empreses que tinguessin contractes amb el govern federal discriminar els seus treballadors LGTB.
Sense aplicació.
El Pentàgon havia aixecat la prohibició que els transsexuals poguessin entrar a l’exèrcit sota la presidència de Barack Obama. Va ser el juny del 2016 quan el secretari de Defensa d’aquell moment, Ashton Carter, va anunciar que l’exèrcit quedava obert als transsexuals “amb efecte immediat”. Tot i així, la mesura havia de començar a fer-se efectiva l’1 de juny del 2017.
El passat 30 de juny [del 2017], però, el govern nord-americà ja va comunicar que aplaçaria la mesura sis mesos, fins a l’1 de gener del 2018. L’objectiu era revisar els plans d’adhesió dels transsexuals a les Forces Armades, així com el seu possible “impacte” en la “preparació i poder letal” de l’exèrcit.
“Quan vaig denunciar que se’n reien de mi per parlar valencià em van acomiadar pels meus blogs personals a Internet”. J.A.M. Assetjament laboral.
J.A.M. treballava en un centre de malalts mentals. Un dia dos companys que no eren del País Valencià van començar a treballar amb ell durant el seu torn. A partir d’aquí J.A.M. assegura que va rebre burles i crítiques per part dels seus companys per parlar valencià i ser catalanista. Actualment l’empresa ha acomiadat a J.A.M. i ell està en ple procés judicial per acomiadament improcedent.
Arxiu MP3 (podeu descarregar-lo fent clic dret sobre la icona de l’altaveu del reproductor. Opció: Anomena i desa l’àudio).
Un treballador d’una fundació de Sueca denuncia haver estat acomiadat per ‘catalanista’.
J.A.M explica a VilaWeb haver estat víctima d’assetjament laboral per part de dos companys de treball. Va agafar-se una baixa per ansietat i l’empresa el va acomiadar quan es va reincorporar a la feina.
Diari VILAWEB. Josep Rexach Fumanya. 8-10-2016. 22:00 hores. País > País Valencià.
El passat dia 1 de setembre J.A.M va tornar de vacances al seu lloc de treball, a la Fundació de la Comunitat Valenciana Santos Andrés i Santiago (SASM), on treballava des de feia anys com a cuidador de discapacitats intel·lectuals. La mala notícia és que la direcció de la fundació l’esperava amb una carta d’acomiadament sobre la taula. L’argument, com podeu llegir en el document original, haver exhibit en un bloc personal i un compte de Flickr ‘fotografies explícites de membres sexuals masculins’. Segons l’empresa, aquesta actitud és ofensiva i atempta contra la dignitat i el principi de bona fe’. Davant d’aquesta situació, J.A.M ha presentat una demanda contra la fundació, ja que aquesta s’ha negat, durant l’acte de conciliació, a pagar cap indemnització pel seu acomiadament.
[ IMATGE DEL DOCUMENT: Resultat de l’acta de conciliació: “SENSE AVINENÇA”. ]
Però segons l’afectat, el perquè de tot plegat comença el 2014, quan va començar el seu assetjament laboral per part de dos companys de feina: ‘Vaig començar a patir burles, menyspreu i comentaris ofensius repetidament sobre la meua llengua, el català, sobre la meua ideologia catalanista i sobre les persones amb què m’identifique en la manera de pensar’, explica a VilaWeb.
Aquesta situació s’ha allargat durant tres anys fins a convertir-se en inaguantable. ‘Quan menys m’ho esperava i en les converses més insospitades, em treien el tema de la llengua i la independència, adobant-ho amb comentaris burlescs i ofensius envers els catalans o el català’, explica J.A.M, que va pregar en multitud d’ocasions que no parlessin de temes lingüístics ni ideològics. ‘Però no paraven, era sistemàtic, com si fos un rentada de cervell’.
El mes d’abril d’aquest any J.A.M es va veure obligat a agafar una baixa laboral temporal per ansietat. En aquest moment va creure convenient comunicar a l’empresa quins havien estat els motius que l’havien portat a haver-se de tractar i va demanar formalment que contrastés objectivament les versions de cada part implicada.
J.A.M mai va rebre cap resposta i després d’empalmar quatre mesos de baixa amb un mes de vacances, va rebre la carta d’acomiadament. Segons que explica a VilaWeb, creu que l’acomiadament té un motiu purament ideològic i que la fundació no ha volgut moure ni un sol dit per a esclarir els fets i si s’escau, defensar els drets del seu treballador. Aquest mitjà s’ha intentat posar en contacte amb la directora de la fundació, Amparo Menargues Hernández, però de moment no ha tingut èxit.
____
Despatxat de la feina per ‘catalanista’. (LA VEU PV. Divendres 7-10-2016).
ARTICLE PUBLICAT EN ‘LA VEU PV’ (7-10-2016. 06.15 h.)
L’afectat va denunciar prèviament assetjament per motius lingüístics i ideològics.
(Divendres, 7 d’octubre de 2016 a les 06:15h. Eduard Ferrando. Sueca. LA VEU DEL PAÍS VALENCIÀ).
Els casos de Discriminació Lingüística que denunciem al nostre diari acostumen a tenir sempre un component ideològic inherent. En el cas que ens ha arribat ara, i que fem públic mitjançant aquest article, exposem el testimoni de J.A.M., extreballador de la Fundación de la Comunitat Valenciana Santos Andrés, Santiago y Miguel (Fundación SASM, a partir d’ací), qui va ser acomiadat el passat 1 de setembre per, segons consta a la seua carta d’acomiadament, “exposar públicament, en diverses xarxes socials, fotografies explícites de membres sexuals masculins, que s’exhibeixen sense cap tipus de restricció”. A més a més, l’acomiadament s’ha cursat per motius disciplinaris i per això l’afectat no té dret a cobrar cap tipus d’indemnització.
Segons aquest fet, J.A.M. hauria sigut despatxat perquè aquesta actitud és “ofensiva” i “falta a la dignitat” que es requereix per a ocupar un lloc de treball com el seu, on hi desenvolupa funcions de cuidador. El mateix J.A.M. reconeix que els continguts al·ludits a la carta “no tenen res a veure amb la meua professió de cuidador, ni tampoc amb el meu centre de treball”. És més, “els blogs en qüestió acullen més de 5.000 fotografies del meu poble, d’excursions, de viatges, d’amics, de natura, etc., amb la qual cosa no és tan senzill accedir al visionat del reduït nombre d’imatges esmentades en la carta d’acomiadament. De fet, es tracta d’un espai web obert a altres col·laboradors, cosa que fa que algú més les haja pogudes publicar. I, de totes formes, aquesta no pot ser una raó per un acomiadament tan fulminant, sense haver rebut prèviament cap tipus d’avís per part de direcció”.
Tanmateix, l’afectat afirma que els motius de l’acomiadament són estrictament “ideològics”. J.A.M. acostuma a defensar “sense temor la seua posició ideològica a favor de la llengua i la Independència catalana”, emparant-se en el seu dret a la llibertat d’expressió, i això, segons ell, l’ha dut a patir “assetjament laboral, en forma de maltractament psicològic reiterat, per part dels dos companys de feina habituals durant el torn de nit, els quals m’acusaven de catalanista. Fins i tot, un d’ells m’arribà a dir que jo era un mal educat perquè ell era de Castella i jo mai no li havia demanat permís per parlar-li en valencià”.
De fet, la situació d’assetjament de què parlem va dur J.A.M. a presentar per escrit a la directora una denúncia d’aquests fets, que, com el mateix denunciant diu: “Era sistemàtic, com un rentat de cervell. Cada dia feien servir el mateix discurs burlesc i feridor contra la meua llengua i contra els ideals que jo defense, mentre que jo procurava eludir aquest tema dins del meu centre de treball, per evitar conflictes i discussions estèrils en hores de faena”. Ho va haver de presentar en un full, per tindre’n constància documental, “després de comunicar-ho verbalment al meu centre, diverses vegades, tant a la directora com als delegats sindicals de CCOO, mentre aquests tractaven la meua denúncia i el meu malestar com si l’assetjament que jo els detallava no existira o no tinguera la mínima importància”.
Ja en aquest mateix diari, J.A.M. publicava un article amb el títol “Convivència entre un castellà i un valencià”, en què hi denunciava la situació d’assetjament que, per qüestions lingüístiques i ideològiques, diu que patia des de feia anys.
Ara mateix la situació es troba als jutjats, on J.A.M. ha presentat una demanda contra la Fundación SASM per acomiadament nul i subsidiàriament improcedent. Segons J.A.M., les mostres del seu malestar davant la direcció del centre i el fet mateix de denunciar l’assetjament laboral, que els responsables s’han negat a reconèixer, han sigut els motius reals del seu acomiadament.
Aquest diari s’ha posat en contacte amb la directora de la Fundación SASM, la qual ha volgut transmetre’ns que tot el que diu l’afectat “és fals” i que no pensen fer declaracions perquè no volen que aquest tema es faça més gran.
____
____
Sempre solidaris amb els necessitats.
Contra l’estigma social i contra l’anticatalanisme imperant.
Veu, Voz, “La Veu”, “La Voz”, “La Veu PV”, “La Veu País Valencià”, “La Veu del País Valencià”, “La Voz PV”, “La Voz País Valencià”, “La Voz del País Valencià”, “La Voz País Valenciano”, “La Voz del País Valenciano”,
Si milions de persones veuen normal que a Espanya hi governe Rajoy, ¿per què no han de veure normal que als Estats Units hi governe Trump?
Quan la bogeria s’instal·la en la societat com una cosa ‘normal’, el que esdevé ‘anormal’, en realitat, és estar sa.
Sueca, País Valencià, Marènia. Dimecres 9-11-2016. (Insospitat i aclaparador triomf de Donald Trump en les eleccions presidencials als Estats Units d’Amèrica).
Joanjo Aguar Matoses.
Unamuno, “Miguel de Unamuno”, “Miguel de Unamuno y Jugo”, Salamanca, Paraninfo, Paranimf, auditorium, hall, Rizal, Heroi, Héroe, “Millán-Astray”, Millán, Astray, Terreros, “Millán-Astray Terreros”, Guerra, Civil, Espanyola, Española, Spanish, War, “Guerra Civil Espanyola”, “Guerra Civil Española”, “Spanish Civil War”, “Spanish War”, 1936, “Día de la Raza”, “Día de Raza”, “Día Raza”, “Race Day”, “Raze Day”, 1939, “1936-1939”, feixista, fascista, fascist, feixisme, fascismo, fascism, nazi, nazis, nazism, nazisme, nazismo,
manuscrit, manuscrito, filòsof, filósofo, escriptor, escritor, writer, bilbaí, bilbaino, Bilbao, bilbo, Universitat, Universidad, University, “Universitat de Salamanca”, “Universidad de Salamanca”, “Salamanca University”, “12 d’octubre de 1936”, “12 de octubre de 1936”, “October 12th 1936”, “Día de la Hispanidad”, “Dia de la Hispanitat”,
“Quan vaig denunciar que se’n reien de mi per parlar valencià em van acomiadar pels meus blogs personals a Internet”. J.A.M. Assetjament laboral.
J.A.M. treballava en un centre de malalts mentals. Un dia dos companys que no eren del País Valencià van començar a treballar amb ell durant el seu torn. A partir d’aquí J.A.M. assegura que va rebre burles i crítiques per part dels seus companys per parlar valencià i ser catalanista. Actualment l’empresa ha acomiadat a J.A.M. i ell està en ple procés judicial per acomiadament improcedent.
Arxiu MP3 (podeu descarregar-lo fent clic dret sobre la icona de l’altaveu del reproductor. Opció: Anomena i desa l’àudio).
Si voleu contrastar el text anterior, ací teniu la notícia font en diferents captures de pantalla. Convé conservar-les per si, més endavant, desapareix ‘misteriosament’ la notícia del mitjà de comunicació original. L’any 2016 s’hi constatà, en diversos diaris digitals, l’eliminació de notícies i comentaris referents a temes semblants, de vegades de manera temporal i d’altres definitiva. No seria estrany que, en el futur, també hi tornés a passar…..
____
____
____
____
____
Podeu descarregar-vos la notícia original en format PDF. (Feu clic a l’enllaç).
Veu, Voz, “La Veu”, “La Voz”, “La Veu PV”, “La Veu País Valencià”, “La Veu del País Valencià”, “La Voz PV”, “La Voz País Valencià”, “La Voz del País Valencià”, “La Voz País Valenciano”, “La Voz del País Valenciano”,
En referència a LAS PROVINCIAS i l’eliminació d’una notícia. (Any 2016).
Després d’enviar un comunicat a diferents mitjans, en el qual hi denunciava ahir diumenge, 16 d’octubre del 2016, l’eliminació al diari valencià LAS PROVINCIAS d’una notícia de successos que havia tingut lloc a Sueca, he comprovat hui dilluns, 17-10-2016, que LAS PROVINCIAS ha tornat a fer pública i accessible a tothom la notícia eliminada.
És la segona vegada aquesta setmana que succeeix el mateix amb un article desfavorable per al centre de salut mental que apareix en la notícia. La primera ocasió fou el dilluns passat, 10-10-2016, amb la desaparició i reaparició insòlita d’una notícia sobre un cas d’assetjament laboral, patit a la mateixa fundació, la qual havia sigut publicada en altre mitjà.
En totes dues circumstàncies, després d’esbombar als quatre vents l’eliminació de les notícies, aquestes han tornat a reaparèixer. Ara bé, tanta casualitat i coincidència en tan breu espai de temps, i sempre en referència a casos greus que enterboleixen la imatge pública d’aquesta fundació de Sueca, hi donen mala espina, molt mala espina…………..
Sueca, País Valencià, Marènia. Dilluns 17-10-2016. Joanjo Aguar Matoses.
____
NOTÍCIA DE ‘LAS PROVINCIAS’, FETA PÚBLICA DE NOU (17-10-2016).
Un enfermo mental degüella a su madre tras huir de un psiquiátrico.
LAS PROVINCIAS. Lunes 13-02-2012. 00:32 h.
M. GARCÍA/J. MARTÍNEZ. sucesos@lasprovincias.es – ALZIRA/VALENCIA.
Un enfermo mental degüella a su madre tras huir de un psiquiátrico.
El homicida estaba obsesionado con la herencia familiar y amenazaba a la víctima para que le diera dinero, según los vecinos.
LAS PROVINCIAS. Lunes 13-02-2012. 00:32 h.
M. GARCÍA/J. MARTÍNEZ. sucesos@lasprovincias.es – ALZIRA/VALENCIA.
La madre y los dos hermanos del agresor se preocupaban por él y pagaban los tratamientos.
El homicida era una persona agresiva y ya hirió con un arma blanca al propietario de un bar en Alzira.
Elisa Ventura, de 92 años, lo había dado todo por su hijo para aliviar la enfermedad mental que sufría, pero Jesús Perepérez degolló con un cuchillo a su madre y luego se entregó a la Policía. Los vecinos de las viviendas cercanas al número 76 de la calle Hort dels Frares de Alzira, donde tuvo lugar el crimen a primera hora de la mañana de ayer, aseguraron que el homicida, de 50 años, estaba obsesionado con el dinero y la herencia que recibiría de su anciana madre.
Ayer, tras escaparse del centro psiquiátrico de Sueca donde estaba ingresado, acabó con la vida de su progenitora. En concreto, estaba siendo atendido en el Centro Específico para Personas con Enfermedad Mental Crónica que impulsa la Fundación Comunitat Valenciana Santos Andrés, Santiago y Miguel.
Unos minutos más tarde de las siete de la mañana del domingo, como todos los días, Francisco Lara, el propietario del bar Elimar, situado a muy pocos metros de la vivienda donde vivía Elisa, se encontró con Jesús cuando se disponía a abrir su establecimiento. “Me ha dado los buenos días con normalidad. No parecía que tuviera mucha prisa”, explicó Francisco con el rostro cariacontecido. “Tampoco llevaba ninguna mancha de sangre”, añadió.
Pero lo que no sabía en ese momento este hombre es que Jesús, apenas hacía unos minutos, había matado a su madre tras degollarla con un cuchillo. Después, el homicida se dirigió a la comisaría de la Policía Nacional de Alzira, donde confesó el crimen. Dos agentes de la Policía Nacional y el médico del centro de salud acudieron con urgencia a la casa de Elisa y comprobaron que la anciana estaba muerta. Minutos después, Jesús fue detenido por un delito de homicidio.
Según los vecinos, la anciana vivía un auténtico calvario por el comportamiento agresivo de su hijo, el menor de tres hermanos. “Tenía problemas con ella, le pagaba y amenazaba a veces”, aseveró Francisco. Otro vecino declaró que Jesús “era agresivo de toda la vida” y había coqueteado con las drogas. Esto no era obstáculo para que, en sus momentos de lucidez, fuera todo un portento con las matemáticas. “Cuando se medicaba era una persona lúcida e incluso educada, pero a veces perdía la cabeza”, explicó el hombre.
Según la versión ofrecida en la mañana de ayer por la delegada del Gobierno en la Comunitat Valenciana, Paula Sánchez de León, este hombre se había escapado del centro psiquiátrico en Sueca. Tras asistir al acto de celebración del Día de la Policía de la Generalitat, Sánchez de León señaló que el crimen fue “consecuencia” de la enfermedad mental del hombre.
Otra tragedia en la familia.
La vida de Elisa estuvo marcada por otra desgracia. Tras la muerte de su marido -trabajador de una empresa de transportes en Alzira- en un accidente de circulación ocurrido varias décadas atrás, la mujer tuvo que asumir la educación de sus tres hijos.
Los dos mayores, Jorge y Bernardo, desarrollaron sólidas carreras profesionales y continuaban tratando de enderezar el comportamiento de su hermano pequeño, incluso pagando los tratamientos. Bernardo, el mediano de los hermanos Perepérez, es un reconocido arquitecto que fue, entre marzo de 1988 y marzo de 1992, director de la Escuela Técnica Superior de Arquitectura de Valencia, y es catedrático del Departamento de Construcciones Arquitectónicas en la Universitat Politècnica de València. Jorge, el hermano mayor, es economista.
Además de su avanzada edad, Elisa tenía un delicado estado de salud. Los vecinos recordaron que muchas veces la veían por la calle con un andador rojo. Enfrentándose a estos problemas, decidió seguir viviendo sola pese a que residía en un primer piso sin ascensor. Elisa se defendía bastante bien. A veces venía una joven para ayudarle en las labores de casa.
El propietario de una frutería cercana dijo que la anciana acudía a comprar a su tienda en muchas ocasiones, aunque Elisa no le contaba los problemas que tenía. Con quien sí se desahogaba era con una vecina, Remedios Román, a quien le confesó que su hijo Jesús le pegaba. “Me decía que le daba muchos palos y le amenazaba para que le diera dinero. Elisa se desvivió por su hijo, incluso vendió algunas fincas para pagar los tratamientos de Jesús porque ella se apañaba con poco. Es una desgracia muy grande”, manifestó Remedios.
Y es que mejorar el estado mental de Jesús se había convertido en una prioridad para Elisa y su familia. Hace varios años, el homicida hirió con un arma blanca al dueño de un bar de Alzira después de que la víctima le reprochara su actitud en el establecimiento. El grave incidente marcó un antes y un después dentro de la familia a la hora de estar cerca de Jesús, para evitar que hiciera daño a más personas, pero, desgraciadamente, no pudieron impedir que ayer matara a su madre.
____
____
____
Si voleu contrastar el text anterior, ací teniu la notícia font en diferents captures de pantalla. Convé conservar-les per si, més endavant, desapareix ‘misteriosament’ la notícia del mitjà de comunicació original. L’any 2016 s’hi constatà, en diversos diaris digitals, l’eliminació de notícies i comentaris referents a temes semblants, de vegades de manera temporal i d’altres definitiva. No seria estrany que, en el futur, també hi tornés a passar…..
____
.
____
____
Podeu descarregar-vos la notícia original en format PDF. (Feu clic a l’enllaç).
Veu, Voz, “La Veu”, “La Voz”, “La Veu PV”, “La Veu País Valencià”, “La Veu del País Valencià”, “La Voz PV”, “La Voz País Valencià”, “La Voz del País Valencià”, “La Voz País Valenciano”, “La Voz del País Valenciano”,
No us ho creureu, però el diari valencià LAS PROVINCIAS ha eliminat d’Internet, aquest cap de setmana, una notícia de successos que tenia publicada des de l’any 2012, relacionada amb un centre de salut mental ubicat a Sueca, al País Valencià.
Potser algun SOLIDARI D’ÀNIMA FOSCA haja mogut determinats fils, per evitar que li esquitxe la merda, més encara del que li ha esquitxat i li esquitxarà…….
Abans que LAS PROVINCIAS esborrés de l’hemeroteca digital la seua pròpia notícia, em vaig permetre fer-hi una còpia -¡per si de cas!- i la vaig publicar en aquest enllaç:
Un enfermo mental degüella a su madre tras huir de un psiquiátrico.
El homicida estaba obsesionado con la herencia familiar y amenazaba a la víctima para que le diera dinero, según los vecinos.
LAS PROVINCIAS. Lunes 13-02-2012. 00:32 h.
M. GARCÍA/J. MARTÍNEZ. sucesos@lasprovincias.es – ALZIRA/VALENCIA.
La madre y los dos hermanos del agresor se preocupaban por él y pagaban los tratamientos.
El homicida era una persona agresiva y ya hirió con un arma blanca al propietario de un bar en Alzira.
Elisa Ventura, de 92 años, lo había dado todo por su hijo para aliviar la enfermedad mental que sufría, pero Jesús Perepérez degolló con un cuchillo a su madre y luego se entregó a la Policía. Los vecinos de las viviendas cercanas al número 76 de la calle Hort dels Frares de Alzira, donde tuvo lugar el crimen a primera hora de la mañana de ayer, aseguraron que el homicida, de 50 años, estaba obsesionado con el dinero y la herencia que recibiría de su anciana madre.
Ayer, tras escaparse del centro psiquiátrico de Sueca donde estaba ingresado, acabó con la vida de su progenitora. En concreto, estaba siendo atendido en el Centro Específico para Personas con Enfermedad Mental Crónica que impulsa la Fundación Comunitat Valenciana Santos Andrés, Santiago y Miguel.
Unos minutos más tarde de las siete de la mañana del domingo, como todos los días, Francisco Lara, el propietario del bar Elimar, situado a muy pocos metros de la vivienda donde vivía Elisa, se encontró con Jesús cuando se disponía a abrir su establecimiento. “Me ha dado los buenos días con normalidad. No parecía que tuviera mucha prisa”, explicó Francisco con el rostro cariacontecido. “Tampoco llevaba ninguna mancha de sangre”, añadió.
Pero lo que no sabía en ese momento este hombre es que Jesús, apenas hacía unos minutos, había matado a su madre tras degollarla con un cuchillo. Después, el homicida se dirigió a la comisaría de la Policía Nacional de Alzira, donde confesó el crimen. Dos agentes de la Policía Nacional y el médico del centro de salud acudieron con urgencia a la casa de Elisa y comprobaron que la anciana estaba muerta. Minutos después, Jesús fue detenido por un delito de homicidio.
Según los vecinos, la anciana vivía un auténtico calvario por el comportamiento agresivo de su hijo, el menor de tres hermanos. “Tenía problemas con ella, le pagaba y amenazaba a veces”, aseveró Francisco. Otro vecino declaró que Jesús “era agresivo de toda la vida” y había coqueteado con las drogas. Esto no era obstáculo para que, en sus momentos de lucidez, fuera todo un portento con las matemáticas. “Cuando se medicaba era una persona lúcida e incluso educada, pero a veces perdía la cabeza”, explicó el hombre.
Según la versión ofrecida en la mañana de ayer por la delegada del Gobierno en la Comunitat Valenciana, Paula Sánchez de León, este hombre se había escapado del centro psiquiátrico en Sueca. Tras asistir al acto de celebración del Día de la Policía de la Generalitat, Sánchez de León señaló que el crimen fue “consecuencia” de la enfermedad mental del hombre.
Otra tragedia en la familia.
La vida de Elisa estuvo marcada por otra desgracia. Tras la muerte de su marido -trabajador de una empresa de transportes en Alzira- en un accidente de circulación ocurrido varias décadas atrás, la mujer tuvo que asumir la educación de sus tres hijos.
Los dos mayores, Jorge y Bernardo, desarrollaron sólidas carreras profesionales y continuaban tratando de enderezar el comportamiento de su hermano pequeño, incluso pagando los tratamientos. Bernardo, el mediano de los hermanos Perepérez, es un reconocido arquitecto que fue, entre marzo de 1988 y marzo de 1992, director de la Escuela Técnica Superior de Arquitectura de Valencia, y es catedrático del Departamento de Construcciones Arquitectónicas en la Universitat Politècnica de València. Jorge, el hermano mayor, es economista.
Además de su avanzada edad, Elisa tenía un delicado estado de salud. Los vecinos recordaron que muchas veces la veían por la calle con un andador rojo. Enfrentándose a estos problemas, decidió seguir viviendo sola pese a que residía en un primer piso sin ascensor. Elisa se defendía bastante bien. A veces venía una joven para ayudarle en las labores de casa.
El propietario de una frutería cercana dijo que la anciana acudía a comprar a su tienda en muchas ocasiones, aunque Elisa no le contaba los problemas que tenía. Con quien sí se desahogaba era con una vecina, Remedios Román, a quien le confesó que su hijo Jesús le pegaba. “Me decía que le daba muchos palos y le amenazaba para que le diera dinero. Elisa se desvivió por su hijo, incluso vendió algunas fincas para pagar los tratamientos de Jesús porque ella se apañaba con poco. Es una desgracia muy grande”, manifestó Remedios.
Y es que mejorar el estado mental de Jesús se había convertido en una prioridad para Elisa y su familia. Hace varios años, el homicida hirió con un arma blanca al dueño de un bar de Alzira después de que la víctima le reprochara su actitud en el establecimiento. El grave incidente marcó un antes y un después dentro de la familia a la hora de estar cerca de Jesús, para evitar que hiciera daño a más personas, pero, desgraciadamente, no pudieron impedir que ayer matara a su madre.
____
____
____
Si voleu contrastar el text anterior, ací teniu la notícia font en diferents captures de pantalla. Convé conservar-les per si, més endavant, desapareix ‘misteriosament’ la notícia del mitjà de comunicació original. L’any 2016 s’hi constatà, en diversos diaris digitals, l’eliminació de notícies i comentaris referents a temes semblants, de vegades de manera temporal i d’altres definitiva. No seria estrany que, en el futur, també hi tornés a passar…..
____
.
____
____
Podeu descarregar-vos la notícia original en format PDF. (Feu clic a l’enllaç).
Veu, Voz, “La Veu”, “La Voz”, “La Veu PV”, “La Veu País Valencià”, “La Veu del País Valencià”, “La Voz PV”, “La Voz País Valencià”, “La Voz del País Valencià”, “La Voz País Valenciano”, “La Voz del País Valenciano”,
Un enfermo mental degüella a su madre tras huir de un psiquiátrico.
El homicida estaba obsesionado con la herencia familiar y amenazaba a la víctima para que le diera dinero, según los vecinos.
LAS PROVINCIAS. Lunes 13-02-2012. 00:32 h.
M. GARCÍA/J. MARTÍNEZ. sucesos@lasprovincias.es – ALZIRA/VALENCIA.
La madre y los dos hermanos del agresor se preocupaban por él y pagaban los tratamientos.
El homicida era una persona agresiva y ya hirió con un arma blanca al propietario de un bar en Alzira.
Elisa Ventura, de 92 años, lo había dado todo por su hijo para aliviar la enfermedad mental que sufría, pero Jesús Perepérez degolló con un cuchillo a su madre y luego se entregó a la Policía. Los vecinos de las viviendas cercanas al número 76 de la calle Hort dels Frares de Alzira, donde tuvo lugar el crimen a primera hora de la mañana de ayer, aseguraron que el homicida, de 50 años, estaba obsesionado con el dinero y la herencia que recibiría de su anciana madre.
Ayer, tras escaparse del centro psiquiátrico de Sueca donde estaba ingresado, acabó con la vida de su progenitora. En concreto, estaba siendo atendido en el Centro Específico para Personas con Enfermedad Mental Crónica que impulsa la Fundación Comunitat Valenciana Santos Andrés, Santiago y Miguel.
Unos minutos más tarde de las siete de la mañana del domingo, como todos los días, Francisco Lara, el propietario del bar Elimar, situado a muy pocos metros de la vivienda donde vivía Elisa, se encontró con Jesús cuando se disponía a abrir su establecimiento. “Me ha dado los buenos días con normalidad. No parecía que tuviera mucha prisa”, explicó Francisco con el rostro cariacontecido. “Tampoco llevaba ninguna mancha de sangre”, añadió.
Pero lo que no sabía en ese momento este hombre es que Jesús, apenas hacía unos minutos, había matado a su madre tras degollarla con un cuchillo. Después, el homicida se dirigió a la comisaría de la Policía Nacional de Alzira, donde confesó el crimen. Dos agentes de la Policía Nacional y el médico del centro de salud acudieron con urgencia a la casa de Elisa y comprobaron que la anciana estaba muerta. Minutos después, Jesús fue detenido por un delito de homicidio.
Según los vecinos, la anciana vivía un auténtico calvario por el comportamiento agresivo de su hijo, el menor de tres hermanos. “Tenía problemas con ella, le pagaba y amenazaba a veces”, aseveró Francisco. Otro vecino declaró que Jesús “era agresivo de toda la vida” y había coqueteado con las drogas. Esto no era obstáculo para que, en sus momentos de lucidez, fuera todo un portento con las matemáticas. “Cuando se medicaba era una persona lúcida e incluso educada, pero a veces perdía la cabeza”, explicó el hombre.
Según la versión ofrecida en la mañana de ayer por la delegada del Gobierno en la Comunitat Valenciana, Paula Sánchez de León, este hombre se había escapado del centro psiquiátrico en Sueca. Tras asistir al acto de celebración del Día de la Policía de la Generalitat, Sánchez de León señaló que el crimen fue “consecuencia” de la enfermedad mental del hombre.
Otra tragedia en la familia.
La vida de Elisa estuvo marcada por otra desgracia. Tras la muerte de su marido -trabajador de una empresa de transportes en Alzira- en un accidente de circulación ocurrido varias décadas atrás, la mujer tuvo que asumir la educación de sus tres hijos.
Los dos mayores, Jorge y Bernardo, desarrollaron sólidas carreras profesionales y continuaban tratando de enderezar el comportamiento de su hermano pequeño, incluso pagando los tratamientos. Bernardo, el mediano de los hermanos Perepérez, es un reconocido arquitecto que fue, entre marzo de 1988 y marzo de 1992, director de la Escuela Técnica Superior de Arquitectura de Valencia, y es catedrático del Departamento de Construcciones Arquitectónicas en la Universitat Politècnica de València. Jorge, el hermano mayor, es economista.
Además de su avanzada edad, Elisa tenía un delicado estado de salud. Los vecinos recordaron que muchas veces la veían por la calle con un andador rojo. Enfrentándose a estos problemas, decidió seguir viviendo sola pese a que residía en un primer piso sin ascensor. Elisa se defendía bastante bien. A veces venía una joven para ayudarle en las labores de casa.
El propietario de una frutería cercana dijo que la anciana acudía a comprar a su tienda en muchas ocasiones, aunque Elisa no le contaba los problemas que tenía. Con quien sí se desahogaba era con una vecina, Remedios Román, a quien le confesó que su hijo Jesús le pegaba. “Me decía que le daba muchos palos y le amenazaba para que le diera dinero. Elisa se desvivió por su hijo, incluso vendió algunas fincas para pagar los tratamientos de Jesús porque ella se apañaba con poco. Es una desgracia muy grande”, manifestó Remedios.
Y es que mejorar el estado mental de Jesús se había convertido en una prioridad para Elisa y su familia. Hace varios años, el homicida hirió con un arma blanca al dueño de un bar de Alzira después de que la víctima le reprochara su actitud en el establecimiento. El grave incidente marcó un antes y un después dentro de la familia a la hora de estar cerca de Jesús, para evitar que hiciera daño a más personas, pero, desgraciadamente, no pudieron impedir que ayer matara a su madre.
Cadàver de la mare degollada pel seu fill, J.P. (malalt mental intern a Sueca). Alzira, diumenge 12 de febrer del 2012.
(Publicado en: Diario LAS PROVINCIAS. Lunes 13-02-2012. 00:32 h. M. GARCÍA/J. MARTÍNEZ. sucesos@lasprovincias.es – ALZIRA/VALENCIA).
__
Cadáver de la madre degollada por su hijo, J.P. (enfermo mental interno en Sueca). Alzira, domingo 12 de febrero de 2012.
(Publicado en: Diario LAS PROVINCIAS. Lunes 13-02-2012. 00:32 h. M. GARCÍA/J. MARTÍNEZ. sucesos@lasprovincias.es – ALZIRA/VALENCIA).
____
____
____
Si voleu contrastar el text anterior, ací teniu la notícia font en diferents captures de pantalla. Convé conservar-les per si, més endavant, desapareix ‘misteriosament’ la notícia del mitjà de comunicació original. L’any 2016 s’hi constatà, en diversos diaris digitals, l’eliminació de notícies i comentaris referents a temes semblants, de vegades de manera temporal i d’altres definitiva. No seria estrany que, en el futur, també hi tornés a passar…..
____
.
____
____
Podeu descarregar-vos la notícia original en format PDF. (Feu clic a l’enllaç).
Veu, Voz, “La Veu”, “La Voz”, “La Veu PV”, “La Veu País Valencià”, “La Veu del País Valencià”, “La Voz PV”, “La Voz País Valencià”, “La Voz del País Valencià”, “La Voz País Valenciano”, “La Voz del País Valenciano”,
El acusado también sufre un retraso y los dos estaban internados en un centro de Sueca.
LEVANTE – El Mercantil Valenciano. R.F. Valencia.
Martes 10 de marzo de 2015. Página 32.
Un hombre que sufre un retaso mental leve aceptó ayer una condena de seis años de prisión y seis años de internamiento en un centro psiquiátrico por violar a una enferma mental en la residencia “Fundación de la C.V. Santos Andrés, Santiago y Miguel” de Sueca.
Los hechos ocurrieron sobre la 1:00 horas del 19 de noviembre de 2013. En el centro, las habitaciones de los hombres están situadas en el primer piso y las de las mujeres en el segundo. El acusado salió de su habitación y le pidió permiso al celador para bajar a la planta baja. El procesado se coló en la habitación de la víctima aprovechando que las cámaras del circuito cerrado de televisión habían sido desviadas y no enfocaban a los pasillos.
El condenado, una vez en el interior de la habitación, se quitó la ropa y se tiró encima de la víctima. La mujer se resistió, pero el acusado consiguió abusar de ella.
La víctima aseguró ayer al tribunal que “no prestó consentimiento”. La mujer nunca había mantenido hasta ese momento relaciones sexuales.
Los celadores que atendieron a la interna explicaron que al principio no le dieron credibilidad porque la vieron tranquila.
La Fiscalía pedía inicialmente una condena de 7 años de prisión, pero aceptó rebajar la pena después de que el acusado reconociera los hechos.
Si voleu contrastar el text anterior, ací teniu la notícia font en diferents captures de pantalla. Convé conservar-les per si, més endavant, desapareix ‘misteriosament’ la notícia del mitjà de comunicació original. L’any 2016 s’hi constatà, en diversos diaris digitals, l’eliminació de notícies i comentaris referents a temes semblants, de vegades de manera temporal i d’altres definitiva. No seria estrany que, en el futur, també hi tornés a passar…..
____
____
____
Podeu descarregar-vos la notícia original en format PDF. (Feu clic a l’enllaç).
Veu, Voz, “La Veu”, “La Voz”, “La Veu PV”, “La Veu País Valencià”, “La Veu del País Valencià”, “La Voz PV”, “La Voz País Valencià”, “La Voz del País Valencià”, “La Voz País Valenciano”, “La Voz del País Valenciano”,
Un treballador d’una fundació de Sueca denuncia haver estat acomiadat per ‘catalanista’.
J.A.M explica a VilaWeb haver estat víctima d’assetjament laboral per part de dos companys de treball. Va agafar-se una baixa per ansietat i l’empresa el va acomiadar quan es va reincorporar a la feina.
Diari VILAWEB. Josep Rexach Fumanya. 8-10-2016. 22:00 hores. País > País Valencià.
El passat dia 1 de setembre J.A.M va tornar de vacances al seu lloc de treball, a la Fundació de la Comunitat Valenciana Santos Andrés i Santiago (SASM), on treballava des de feia anys com a cuidador de discapacitats intel·lectuals. La mala notícia és que la direcció de la fundació l’esperava amb una carta d’acomiadament sobre la taula. L’argument, com podeu llegir en el document original, haver exhibit en un bloc personal i un compte de Flickr ‘fotografies explícites de membres sexuals masculins’. Segons l’empresa, aquesta actitud és ofensiva i atempta contra la dignitat i el principi de bona fe’. Davant d’aquesta situació, J.A.M ha presentat una demanda contra la fundació, ja que aquesta s’ha negat, durant l’acte de conciliació, a pagar cap indemnització pel seu acomiadament.
[ IMATGE DEL DOCUMENT: Resultat de l’acta de conciliació: “SENSE AVINENÇA”. ]
Però segons l’afectat, el perquè de tot plegat comença el 2014, quan va començar el seu assetjament laboral per part de dos companys de feina: ‘Vaig començar a patir burles, menyspreu i comentaris ofensius repetidament sobre la meua llengua, el català, sobre la meua ideologia catalanista i sobre les persones amb què m’identifique en la manera de pensar’, explica a VilaWeb.
Aquesta situació s’ha allargat durant tres anys fins a convertir-se en inaguantable. ‘Quan menys m’ho esperava i en les converses més insospitades, em treien el tema de la llengua i la independència, adobant-ho amb comentaris burlescs i ofensius envers els catalans o el català’, explica J.A.M, que va pregar en multitud d’ocasions que no parlessin de temes lingüístics ni ideològics. ‘Però no paraven, era sistemàtic, com si fos un rentada de cervell’.
El mes d’abril d’aquest any J.A.M es va veure obligat a agafar una baixa laboral temporal per ansietat. En aquest moment va creure convenient comunicar a l’empresa quins havien estat els motius que l’havien portat a haver-se de tractar i va demanar formalment que contrastés objectivament les versions de cada part implicada.
J.A.M mai va rebre cap resposta i després d’empalmar quatre mesos de baixa amb un mes de vacances, va rebre la carta d’acomiadament. Segons que explica a VilaWeb, creu que l’acomiadament té un motiu purament ideològic i que la fundació no ha volgut moure ni un sol dit per a esclarir els fets i si s’escau, defensar els drets del seu treballador. Aquest mitjà s’ha intentat posar en contacte amb la directora de la fundació, Amparo Menargues Hernández, però de moment no ha tingut èxit.
____
____
Si voleu contrastar el text anterior, ací teniu la notícia font en diferents captures de pantalla. Convé conservar-les per si, més endavant, desapareix ‘misteriosament’ la notícia del mitjà de comunicació original. L’any 2016 s’hi constatà, en diversos diaris digitals, l’eliminació de notícies i comentaris referents a temes semblants, de vegades de manera temporal i d’altres definitiva. No seria estrany que, en el futur, també hi tornés a passar…..
____
____
____
Podeu descarregar-vos la notícia original en format PDF. (Feu clic a l’enllaç).
Veu, Voz, “La Veu”, “La Voz”, “La Veu PV”, “La Veu País Valencià”, “La Veu del País Valencià”, “La Voz PV”, “La Voz País Valencià”, “La Voz del País Valencià”, “La Voz País Valenciano”, “La Voz del País Valenciano”,
L’afectat va denunciar prèviament assetjament per motius lingüístics i ideològics.
(Divendres, 7 d’octubre de 2016 a les 06:15h. Eduard Ferrando. Sueca. LA VEU DEL PAÍS VALENCIÀ).
Els casos de Discriminació Lingüística que denunciem al nostre diari acostumen a tenir sempre un component ideològic inherent. En el cas que ens ha arribat ara, i que fem públic mitjançant aquest article, exposem el testimoni de J.A.M., extreballador de la Fundación de la Comunitat Valenciana Santos Andrés, Santiago y Miguel (Fundación SASM, a partir d’ací), qui va ser acomiadat el passat 1 de setembre per, segons consta a la seua carta d’acomiadament, “exposar públicament, en diverses xarxes socials, fotografies explícites de membres sexuals masculins, que s’exhibeixen sense cap tipus de restricció”. A més a més, l’acomiadament s’ha cursat per motius disciplinaris i per això l’afectat no té dret a cobrar cap tipus d’indemnització.
Segons aquest fet, J.A.M. hauria sigut despatxat perquè aquesta actitud és “ofensiva” i “falta a la dignitat” que es requereix per a ocupar un lloc de treball com el seu, on hi desenvolupa funcions de cuidador. El mateix J.A.M. reconeix que els continguts al·ludits a la carta “no tenen res a veure amb la meua professió de cuidador, ni tampoc amb el meu centre de treball”. És més, “els blogs en qüestió acullen més de 5.000 fotografies del meu poble, d’excursions, de viatges, d’amics, de natura, etc., amb la qual cosa no és tan senzill accedir al visionat del reduït nombre d’imatges esmentades en la carta d’acomiadament. De fet, es tracta d’un espai web obert a altres col·laboradors, cosa que fa que algú més les haja pogudes publicar. I, de totes formes, aquesta no pot ser una raó per un acomiadament tan fulminant, sense haver rebut prèviament cap tipus d’avís per part de direcció”.
Tanmateix, l’afectat afirma que els motius de l’acomiadament són estrictament “ideològics”. J.A.M. acostuma a defensar “sense temor la seua posició ideològica a favor de la llengua i la Independència catalana”, emparant-se en el seu dret a la llibertat d’expressió, i això, segons ell, l’ha dut a patir “assetjament laboral, en forma de maltractament psicològic reiterat, per part dels dos companys de feina habituals durant el torn de nit, els quals m’acusaven de catalanista. Fins i tot, un d’ells m’arribà a dir que jo era un mal educat perquè ell era de Castella i jo mai no li havia demanat permís per parlar-li en valencià”.
De fet, la situació d’assetjament de què parlem va dur J.A.M. a presentar per escrit a la directora una denúncia d’aquests fets, que, com el mateix denunciant diu: “Era sistemàtic, com un rentat de cervell. Cada dia feien servir el mateix discurs burlesc i feridor contra la meua llengua i contra els ideals que jo defense, mentre que jo procurava eludir aquest tema dins del meu centre de treball, per evitar conflictes i discussions estèrils en hores de faena”. Ho va haver de presentar en un full, per tindre’n constància documental, “després de comunicar-ho verbalment al meu centre, diverses vegades, tant a la directora com als delegats sindicals de CCOO, mentre aquests tractaven la meua denúncia i el meu malestar com si l’assetjament que jo els detallava no existira o no tinguera la mínima importància”.
Ja en aquest mateix diari, J.A.M. publicava un article amb el títol “Convivència entre un castellà i un valencià”, en què hi denunciava la situació d’assetjament que, per qüestions lingüístiques i ideològiques, diu que patia des de feia anys.
Ara mateix la situació es troba als jutjats, on J.A.M. ha presentat una demanda contra la Fundación SASM per acomiadament nul i subsidiàriament improcedent. Segons J.A.M., les mostres del seu malestar davant la direcció del centre i el fet mateix de denunciar l’assetjament laboral, que els responsables s’han negat a reconèixer, han sigut els motius reals del seu acomiadament.
Aquest diari s’ha posat en contacte amb la directora de la Fundación SASM, la qual ha volgut transmetre’ns que tot el que diu l’afectat “és fals” i que no pensen fer declaracions perquè no volen que aquest tema es faça més gran.
____
____
____
____
Si voleu contrastar el text anterior, ací teniu la notícia font en diferents captures de pantalla. Convé conservar-les per si, més endavant, desapareix ‘misteriosament’ la notícia del mitjà de comunicació original. L’any 2016 s’hi constatà, en diversos diaris digitals, l’eliminació de notícies i comentaris referents a temes semblants, de vegades de manera temporal i d’altres definitiva. No seria estrany que, en el futur, també hi tornés a passar…..
____
____
____
Podeu descarregar-vos la notícia original, junt amb els comentaris, en format PDF. (Feu clic a l’enllaç).
El treballador acomiadat no s’ha trobat sol. Ací teniu una mostra de solidaritat que li arribà a través de Facebook, el dissabte 8 d’octubre del 2016, des del partit d’Esquerra Unida del País Valencià (EUPV) de Sueca.
Veu, Voz, “La Veu”, “La Voz”, “La Veu PV”, “La Veu País Valencià”, “La Veu del País Valencià”, “La Voz PV”, “La Voz País Valencià”, “La Voz del País Valencià”, “La Voz País Valenciano”, “La Voz del País Valenciano”,
Censura i Llibertat d’Expressió en Internet (16-9-2016).
La censura i l’atac a la llibertat d’expressió en Internet em resulten malauradament familiars. Estem involucionant cap a una edat fosca, arcaica, retrògrada, puritana, arbitrària, hipòcrita i caciquil. En resum: tot un perill. (Joanjo Aguar. Sueca. 16-9-2016).
____
La fotografia de la família que fuig del napalm a Vietnam protagonitza un nou escàndol al voltant de la xarxa social.
(Vilaweb. Redacció. Divendres 9-9-2016. 19:58 h).
La política de censura de Facebook és cada dia que passa un dels punts més febles del gegant de les xarxes socials. Els continus escàndols provocats per les seves arbitrarietats a l’hora de censurar continguts han arribat al cim avui quan per primer vegada han censurat el post d’una primera ministra, la de Noruega. L’escàndol que s’ha creat amenaça amb provocar un problema polític enorme per a Facebook. De moment Noruega està en xoc per la censura i l’afer ha desencadenat tot un seguit de crits d’alarma de polítics de tot Europa.
Tot comença fa dues setmanes. Aleshores el famós escriptor noruec Tom Egeland va publicar una sèrie de posts sobre el tema de les fotos més famoses sobre la guerra. Una d’elles era la tan coneguda fotografia d’una família fugint al VietNam del napalm que disparaven les forces americanes. Aquesta cèlebre fotografia d’Associated Press està reconeguda com una de les més importants de la història i va merèixer el prestigiós Premi Pulitzer. La sorpresa va arribar quan el post de Tom Egeland va ser esborrat per Facebook adduint que la noia que es veu en la fotografia està despullada.
Milers de noruecs van penjar després la mateixa fotografia mentre el debat arribava a la premsa noruega. Aftenposten el més important diari del país, ha sortit aquest divendres als quioscos amb la reproducció de la fotografia i una carta oberta del seu redactor en cap Egil Hansen al president de Facebook, Mark Zuckeberg.
Diu Hansen: ‘t’escric perquè estic preocupat pel fet que el mitjà més important del món limita la llibertat en comptes d’intentar entendre-la i perquè ho fa de la manera més autoritària.’ Hansen afirma que el món no pot permetre que una sola persona o institució pugui decidir què es veu i que no es veu i fa una crida oberta a lluitar contra Facebook i la implantació de la ‘censura global’. El president de l’empresa editora Schibsted, la més important d’Escandinàvia i una de les més importants d’Europa amb diversos en diversos països, ha dit que ‘la censura de Facebook és un atac intolerable a la llibertat d’expressió i a la democràcia’ i ha demanat als editors de diaris una política comuna per combatre Facebook.
La cosa s’ha complicat encara més quan aquest matí, després de veure la portada d’Aftenposten la primer ministra de Noruega, la conservadora Erna Solberg, ha decidit penjar la foto i un comentari crític amb la xarxa social. El comentari ha estat immediatament censurat per Facebook i l’escàndol ha pujat encara més. La primer ministra ha intentat pujar diverses vegades la fotografia i textos contra la censura i tots han estat prohibits, excepte quan ha tapat amb un quadrat negre la nena.
Després de saber-se el que estava passant la Federació Noruega de la Premsa ha demanat al fons de pensions del govern noruec que investigui les pràctiques censores de Facebook, aprofitant que és propietari d’un 0,52 per cent d’aquesta empresa. I diversos partits polítics han cridat al parlament perquè es prenguin mesures contra la censura pràcticada per Facebook. L’oposició d’esquerres ha qualificat l’empresa nordamericana de ‘nou censor global’.
-ACTUALITZACIÓ. Finalment divendres a la nit [9-9-2016] Facebook ha anunciat que permetrà penjar la foto.
Unamuno, “Miguel de Unamuno”, “Miguel de Unamuno y Jugo”, Salamanca, Paraninfo, Paranimf, auditorium, hall, Rizal, Heroi, Héroe, “Millán-Astray”, Millán, Astray, Terreros, “Millán-Astray Terreros”, Guerra, Civil, Espanyola, Española, Spanish, War, “Guerra Civil Espanyola”, “Guerra Civil Española”, “Spanish Civil War”, “Spanish War”, 1936, “Día de la Raza”, “Día de Raza”, “Día Raza”, “Race Day”, “Raze Day”, 1939, “1936-1939”, feixista, fascista, fascist, feixisme, fascismo, fascism, nazi, nazis, nazism, nazisme, nazismo,
manuscrit, manuscrito, filòsof, filósofo, escriptor, escritor, writer, bilbaí, bilbaino, Bilbao, bilbo, Universitat, Universidad, University, “Universitat de Salamanca”, “Universidad de Salamanca”, “Salamanca University”, “12 d’octubre de 1936”, “12 de octubre de 1936”, “October 12th 1936”, “Día de la Hispanidad”, “Dia de la Hispanitat”,