Bloc de notes

I ja per acabar de moment aquest episodi del Glòria, unes fotos de la convocatòria que el CDR Salt ha fet per intentar endreçar una mica la llera i la riba del riu i netejar tota la porqueria que el temporal ha arrencat riu amunt i ha escampat riu avall.

Ens hi hem aplegat força gent i s’han recollit moltes deixalles, sobretot plàstics, goma, porexpan i derivats diversos del petroli.

Un parell d’observacions: bona part del plàstic recollit prové de vivers situats a prop del riu. Gent que treballa amb plantes fa servir moltíssim de plàstic per testos, jardineres, safates de planter, etc. Moltíssim. Crec que haurien de fer examen de consciència i pensar si realment cal tant de plàstic (sobretot en una feina que està tan a prop de la natura).

Una altra reflexió d’un tema ben diferent. Aquesta acció del CDR ha estat un èxit tant per la participació ciutadana com pel resultat aconseguit. Cada dimarts al vespre ens trobem en una concentració de suport als presos polítics i som quatre gats que si comparem amb les potser quatre-centes persones que han vingut avui ens haurien de fer pensar de canviar el caire de les nostres activitats. Defensar la terra no és només lluitar al carrer ni llançar proclames.

Realment, el paisatge era desolador i hem recollit moltíssima brossa, i a més en un ambient alegre. Que poc que costen les coses quan s’és colla!

Aquests dies he estat fent fotos al riu. La gent que hi vivim a prop ja estem acostumats a veure’l canviar cada any, cada estació, cada mes, però aquesta vegada el canvi que ha experimentat en només una setmana ha estat brutal. A la zona de la Pilastra, per exemple, ha desaparegut el Parc d’Aigües Braves:

Tot i això, el que m’ha impactat més potser ha estat la manera com ha quedat la illa que hi ha just després de la resclosa d’en Joga:

Doncs potser sí que aquest temporal farà mal. De moment, no havia vist mai que el Ter baixés tan ple com avui. Així és com baixa el riu a l’alçada del Pla dels Socs:

I el Pas d’en Prats està irreconeixible:

S’han suspès les classes del dia. Aquesta decisió deu ser difícil de prendre perquè el temps, malgrat totes les previsions que la meteorologia pugui fer, encara és una bèstia bastant misteriosa, obscura, de moment incomprensible, indesxifrable. Avui mateix, la cap d’estudis ha sortit per dir que se suspenien les classes perquè no hi havia llum a l’institut i la previsió era que continués plovent; encara no feia dos minuts que ho havia dit que la llum ha tornat i tot seguit ha deixat de ploure.

No sé si la gent del temps s’han posat d’acord a espantar-nos o és que va de debò i s’acosta un temporal dels que fan època. Aquests dies tothom parla de la Glòria, una borrasca que sembla que serà més que una de les llevantades que de tant en tant passen per aquí i ens deixarà més que regirats i molls de cap a peus. Hi ha unes quantes fotos que fan mitja por.

Segona ruta per penjar a wikiloc (*), aquesta vegada un pèl més llarga que la primera. He pujat a les Serres i anat a parar de baixada a prop de St Martí de Llémena. Aquí he començat la tornada cap al Pla de St Joan, Llorà i St Gregori, però tinc moltes ganes de seguir carretera amunt (cap a St Esteve de Llémena) per veure fins on es pot arribar. És una carretera que desconec. Serà un altre dia.

Per altra banda, hi ha alguna cosa en aquesta ruta que no lliga, que queda fora de lloc i canta, per dir-ho d’alguna manera. Tot és bucòlic, salvatge o natural, però hi ha un seguit de parcel·les arrecerades entorn un tram de la Llémena no gaire lluny del cementiri de St Gregori Vell que trenquen l’harmonia que veig a la resta. Afegeixo a la llista de tasques pendents esbrinar com s’ha generat aquest veïnat.

…………………………..

(*) esborrada de Wikiloc sobretot perquè el Ter ja no es pot travessar a Bescanó: resulta que la passera del costat de la granja de can Batllori ja no existeix perquè se la va emportar el temporal Glòria al cap de poc de passar-hi en aquesta ruta, concretament entre el 20 i el 23 de gener del mateix 2020.

Les pluges d’aquests dies han tornat a canviar la vora del riu, que ara baixa amb molta aigua. La piscineta que havíem fet amb les nenes a la zona del Pas d’en Prats ha quedat colgada per l’aigua; aviam què en quedarà quan les pluges se’n vagin.

Tota la riba ha quedat tocada i sobretot el Pas d’en Prats, que és el lloc que visitem més del riu. Aquests arbres són d’aigua i no pateixen amb les inundacions però em fa por que l’aigua no s’endugui terra i es desarrelin.