A tall d'invocació

blog d'Enric Balaguer

15 de febrer de 2023
0 comentaris

“El llibreter Mendel i altres relats”

Amb el títol d’El llibreter Mendel i altres relats he  publicat un conjunt de textos de ficció. Ací podeu llegir les primeres pàgines:

https://neopatria.es/es/cataleg/llibre/el-llibreter-mendel-i-altres-relats/

 

Ací teniu un fragment d’un altre text, un homenatge a Amos Oz:

 

Missatge en una ampolla

 

Són les cinc del matí. Agarre el bolígraf i no puc deixar de pensar en Amos Oz. Ell, a l’altra riba del mateix mar que tinc al davant, aquesta Mediterrània, s’alçava matiníssim, a dos quarts de cinc, i després de passejar es posava a escriure. Si era a ciutat, caminava per algun parc; quan vivia al kibbutz pel bancals d’oliveres i fruiters i quan es va instal·lar a Arad pel desert. I després de caminar es posava a escriure, a escriure, a escriure. Feia textos i els deixava; n’escrivia de nous i els tornava a escriure…Quan es  decidia per un, agafava els altres i els llençava a la brossa. L’horroritzava pensar que el dia de demà algú podria publicar-los. Fora!

 

El kibbutz, per a Amos, havia representat la salvació. Als catorze anys, dos anys després del suïcidi de la seua mare, va deixar el seu pare i Jerusalem i s’hi va instal·lar. Més avant, el pare es casaria i tindria dos fills més. Amos, però, començava a fer una nova vida en el kibbutz d’Hulda. Quina potencialitat! Un model de vida alternatiu: una forma diferent de família, d’economia, de treball… Amistats, relacions humanes, possibilitats inèdites… El sacseig va ser tan impactant com per canviar-se el nom. Es tractava d’un renaixement i així ho va voler simbolitzar. Amos va deixar el cognom “Klausner” i el va substituir per “Oz”, que vol dir coratge. Era una manera, tot invocant-lo, d’assolir-ne.

 

Abandonar un pare culte, que llegia en divuit idiomes i en parlava onze (la mare en dominava sis) no degué ser fàcil. El pare era conservador, molt conservador, en aquell Israel que va ser refugi per a tants supervivents. Al país, la proporció matemàtica entre el nombre d’habitants i la quantitat de sofriment, escriu en un dels relats, és gegantesca. Per això a les nits sufocants de Tel Aviv, son i malson es donen la mà. És dura la vida a Israel!

 

I què és al capdavall el seu país? Una petita franja estreta entre el mar i el desert; una llenca creuada per canonades d’aigua, autopistes i carreteres d’asfalt, petits hortets, barris amb cases prefabricades… en perpètua amenaça des de la seua creació.

 

En el kibbutz d’Hulda, Amos va estudiar, va treballar la terra; més avant, va fer classes de literatura, i va començar a escriure… Uns dies feia treballs agrícoles i altres es dedicava a l’escriptura. Els drets d’autor anaven tots al kibbutz. Quina combinació més bonica! Uns dies treball físic, d’altres intel·lectual. El kibbutz —encara no he entrat per internet a veure’l—me l’imagine com una arcàdia meravellosa. Allí estant, Amos va concebre els personatges dels seus contes, de les seues novel·les, va conèixer la seua dona, s’hi va casar, varen tenir tres fills…

 

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!