L’editorial Lletra Impresa presenta el volum Farem un pensament de Manel Rodríguez-Castelló, poeta, columnista, crític, dinamitzador cultural (caldria recordar que és l’alma mater dels premis de poesia Rodríguez-Martínez d’Alcoi, instituïts pel seu pare i continuats per la família durant 38 anys). El volum està organitzat en dues parts: “Metaforismes” i “Saials”. Els primers són anotacions breus, de caire sentenciós i reflexiu o bé són simples apunts existencials, mentre que el segon són, principalment, textos més llargs sobre els esdeveniments polítics dels darrers anys (2017-2019). Tant els primers com els segons tenen com a denominador comú una escriptura fragmentària.
Farem un pensament reivindica el seu propi gènere, la seua pròpia singularitat, tot començant amb els noms a les dues parts i el títol “Fer un pensament”, que està en sintonia amb l’abast del terme “fer”, un principi actiu de l’adn de la nostra forma d’estar al món. Les dues parts de què està format el llibre responen a dues disposicions diferents i complementàries. En la primera: s’ausculta u mateix; en la segona, sobretot, escola els altres.
Una font primordial de l’auscultació és l’escriptura. “La vida és pura lexicologia” —escriu l’autor de manera rotunda. Les etimologies són una cantera de descobriments. Al capdavall, tot es mira des de l’atalaia poètica, que segons l’autor malda per dur a terme una aproximació essencial: “La poesia és eixe esforç tenaç de claredat”, escriu en un moment donat. Però no queda ací la tasca; l’autor eleva el punt de mira poètic a un compromís biològic: “Traure’s sang, llegir poesia o escriure’n, no és en el fons el mateix?” Resta clar que ser poeta és una forma d’estar en el món i que com defensava Puig i Ferreter “la literatura o bé és una transfusió de sang o no és res”.
En aquests “Metaforismes” hi sovintegen anotacions existencials sobre la mort, la llibertat, la soledat… Se’ns recorda que podem veure el món des d’instàncies més engrescadores o bé optar per triar altres punts de vista més del costat de la melangia.
Els “Saials” comencen amb “Apunts d’hospital”, el novembre de 2017, i el darrer text està datat el juliol de 2019 i se centra en el judici als protagonistes del procés català, encara abans de la sentència. Tot i que hi ha els apunts d’un viatge a l’Índia (“Tamil Badu”), una extraordinària crònica d’un dia de platja acompanyat de Schopenhauer o un sentit homenatge al sogre, en una anotació afectuosa amb motiu de la seua mort, hi predominen els textos sobre l’actualitat política. I molt especialment la catalana, vista des de la perplexitat i des de la indignació. Hi ha un reflex del circ hispànic amb personatges tan esperpèntics com els borbons, borrells, rajois…. Però sobretot és la pantomima jurídica sobre el procés allò que fa bullir la sang; en una anotació del 22 de juny del 2018 es pregunta: “On ets, justícia, on ets, democràcia, on ets llibertat?”. L’autor no s’està de proclamar que Catalunya caldria que fos “declarada Patrimoni Democràtic Universal de la Dignitat”.
Presentació del llibre a Alacant, Plaça del llibre, 24 d’abril 2021.
Hem viscut una escalada de fets que amb un ritme frenètic i s’han succeït colgant-se uns als altres. En llegir els textos que formen “Saials” prenem consciència de la magnitud dels esdeveniments i de llurs conseqüències. Vistos des de l’escriptura de l’autor prenen un perfil nítid i, si de cas, ens mostren de manera contundent la virulència arbitrària i injusta amb la qual ha actuat l’Estat espanyol. L’autor fa servir una ironia i una causticitat elevades (com transmutar la ràbia en energia positiva?).
També s’hi fa ressò d’accions heroiques i gestos significatius com ara el de Jordi Puig, recorrent en cadira de rodes les terres catalanes, valencianes i mallorquines en acció de protesta; hi ha hagut el gest solidari dels pescadors de Santa Pola amb els immigrants d’Àfrica o l’acció d’un Ignasi Sabater, l’alcalde de Verges, assetjat per la Guardia Civil: dosis d’heroisme i de dignitat que cal retenir en la memòria i reivindicar. Perquè hem viscut uns gestos molt tèrbols, com recorda en una anotació de “Metaforismes”, sobre l’agressió al fotògrafa Jordi Borràs: “Quan m’agredia dins el carreró, de seguida vaig cridar “policia”. I el policia era ell”. És legítim preguntar-se: tornen els bàrbars o és que mai no se n’havien anat?
El llibre té un to incisiu; està escrit amb nervi: el fragment és la unitat d’escriptura: “nàufrag de l’instant, nadador del fragment”, diu en un moment donat. El centre de tot és la mirada poètica, ço és de conjunt i des de l’essència. Com ens recorda en una anotació: “La poesia creix per reducció”.
Farem un pensament és un llibre valent, escrit des del compromís, des de la vinculació personal directa. I si bé la perplexitat i la indignació regnen de manera perceptible, també és cert que hi ha una energia saludable que es desprén de la denuncia i des de la honestedat compacta. Fem un pensament és una invitació a prendre consciència de la realitat que hem viscut i vivim, i una manifestació de la disconformitat. Aquesta ens ha de dur, inexorablement, a la lluita. Com deia Salvat-Papasseit a la seua “Divisa”:“Al llavi una flor/i l’espasa ferma”.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!