AMB ELS DUBTES, LA FOSCOR ES FA MÉS FORTA.
Elector i Esperança sentien el pesar i el sofriment en el cor de la seva filla. Estel ja no s’alçava amb la sortida del sol, dormia més hores a la seva habitació, la llum del seu rostre s’anava apagant; els seus pares es van lamentar profundament i van començar a entristir-se pel sofriment de la seva filla. El cant jovial d’Estel s’havia tornat malenconiós, el bosc havia empetitit fins arribar a tal punt que s’endinsava al bosc sense cants i es passava les hores adormida en el gran tronc d’un arbre, somiant amb terres i regnes llunyans.
El bosc es va lamentar del dolor d’Estel que va fer arribar el missatge als seus pares perquè l’ ajudessin a minvar el seu dolor i que l’alegria tornés al seu cor. Els pares es van negar a ajudar la seva filla, hauria de buscar la resposta, encara era aviat, i esbrinar ella sola els fets que van succeir pocs mesos abans que ella nasqués. Per a conèixer totes les respostes s’haurà d’endinsar en la cova oblidada, però ningú la podria ajudar, allà trobarà al guardià i llavors ella haurà de decidir. Què hi havia en aquesta cova? Per què es deia oblidada?
Els dies varen transcórrer molt lents per a Estel, la tristesa i la melangia creixien en el seu interior, de vegades, quan caminava pel bosc, s’havia d’aturar recolzant-se en un arbre, el cor li feia mal i li costava respirar. El poder del bosc va minvar, a causa què, Esperança, la mare d’Estel, també va deixar de cantar, trista com estava pel dolor de la seva filla. Els boscos i els animals varen començar a témer una gran ombra, una gran ombra que s’acostava, cobrint-ho absolutament tot, els animals s’amagaven en coves fredes i inhòspites i els arbres varen deixar de parlar. La tristesa d’Estel va augmentar, el bosc es va convertir en un cementiri buit i tètric.
El dia va arribar, el dia tan esperat, el dia del quinzè aniversari de la nostra heroïna; aquest dia el destí li havia reservat una gran prova, que de superar-la, canviaria la seva vida per sempre. Al mateix temps una forta i creixent foscor, continuava avançant provocant en els animals un estat d’inquietud, nerviosisme i fins i tot agressivitat.
