Que ràpida és la (in)justícia… quan vol. O quan volen alguns. Els ‘alguns’ que per ser algú, viuen posant traves a les voluntats dels altres. Són els nens abusons del pati de l’escola que no et deixen jugar amb la pilota; els amos del Scatergoris que es fan les normes a la seva mida i
Com que l?Arsenal no para de robar-nos les perles de la cantera (Cesc i Fran), nosaltres, que som molt xulos, hem comprat la cantera de l?Arsenal. Però no us enganyeu: com en el mític cas Manolo Hierro / Fernando Hierro de Nuñez, ens hem quedat la de l?Arsenal argentí i no la de l?Arsenal londinenc.
Catalunya juga contra Euskadi aquest diumenge. Com que no podem competir em sembla bé abandonar els partits contra Paraguay B i passar a jugar amb amics com els bascos, gallecs, corsos i altres nacions que no poden estar en un mundial. I ja de pas, entrarem al llibre Ginness amb el striptease més multitudinari del
Tantes desgracies i fets paranormals en 90 minuts no s’alleugen amb un gol de Messi. Fets paranormals com que el millor defensa del món es foti un gol en pròpia porta o que el ?pilota d?or? no rasqui bola en tot el partit. I desgràcia per empatar, per patir tant i, sobretot, per perdre el millor
Quan un és soci abonat al Camp Nou, veure un Barça-València per la tele és molt dur. Si el veus a més de mil quilometres de l?estadi, el patiment augmenta. I si el veus de peu, en un indret ple de nordamericans pendents de pantalles on la ESPN retransmet els Bengals contra els Steeleers, l?escenari
Gràcies a la web de l?As ?sí, confesso que llegeixo el web de l?As- he descobert una d’aquelles històries romàntiques del futbol que em posen tou. Resulta que quan la família Glazer -multimilionaris nord americans- van comprar el Manchester United, un grup d’aficionats dels Reds que van veure com els prenien el club del seu
L?autoanomenada Lliga de les estrelles té bodris com haver de jugar contra el Ràcing. Quina mandra. Quin tràmit més feixuc. Sort que sempre hi ha algun desgraciat a la grada que, a cop de crit racista o insults a l?Oleguer per ser independentista, acaba provocant que et vinguin ganes de veure una golejada al Sardinero.
Sé que és lleig. Sé que algun dia ens tocarà patir a nosaltres i em farà ràbia que ens ho facin. Sé que el discurs políticament correcte ho desaconsella. Però, cony, jo sempre he animat a dos equips: al Barça i a l?equip que jugui contra el Madrid, i ara que visc en plena orgia
Vist l?aiguat que va caure ahir al Camp Nou ?un milió de litres per centímetre de pell segons la meva medició personal-, proposo canviar avui mateix el missatge de la samarreta i passar a dir-nos Bayer de Barcelona en previsió del consum d?Aspirines que necessitarem després de cada partit. Però més enllà de l’aiguat, l?important
Massa caviar. Els culers vivim el perill de patir una sobredosis de caviar futboler o, encara pitjor, d’acostumar-nos a ingerir delicatessen com si fossin galetes Maria. I algú pensarà que ja estic fent la famosa maniobra culer de tirar aigua al vi, però res més lluny de la meva voluntat. Senzillament em costa de creure
Oh Danny Boy, the pipes, the pipes are calling… no, no és que m?hagi aixecat especialment feliç per la derrota d?Espanya davant d?Irlanda de Nord. Fa uns estius, quan vaig visitar Belfast ja vaig veure que la selecció d?aquell trocet d?illa despertava forces antipaties entre els meus veïns republicans de Falls Road. En realitat aquesta ha
Sí, el sector futbolero dels blocs de vilaweb també s?uneix a la campanya. Perquè no només viu de futbol l?home ?i la dona- i perquè hi ha altres coses al cor a banda de la bandereta blaugrana. Per això avui no escriuré del Barça, ni de Capello menjant-se a Ronaldo (hi ha carn per afartar-se),
Queden poques hores perquè finalitzi el mercat de fitxatges i Saviola continua sent jugador del Barça. Sé que a la grada del Camp Nou hi ha molts fans del Conejo però jo no sóc d?aquesta tropa. El pibito em sembla un jugador incòmode tàcticament, mediocre i, el pitjor, un personatge que anteposa el caler a
Perdre la final de la Supercopa d?Europa és dur. I fa més mal si és contra el Sevilla i jugant malament. Però l?espina d?una derrota te la treus quan aconsegueixes aixecar aquella copa que se t?ha escapat i, el millor de perdre una Supercopa, és que cal tornar a guanyar la Champions per poder-nos treure
Tenint en compte que la Supercopa espanyola era un pur tràmit, m?atreveixo a afirmar que avui comença la temporada. Comença sense estadi de futbol, amb públic de gala i en comptes de pilota es juga amb unes boles que s?obren com un regal del Kinder Sorpresa. Per fi torna la Champions. Per fi queden enrere