Cinc gols en dos partits, encara que sigui contra l’Alavés, ven bé valen una titularitat. Ah! i un gol contra l’Espanyol –estic intentant oblidar aquest partit-. Els números demostren que Saviola està en forma, té ganes i punteria per enviar pilotes a la xarxa i, donada l’actual sequera de la resta de jugadors i a
Mira que m?agrada rajar del Madrid, però em quedo curt comparat amb Ramon Calderón. Aquest home és el meu ídol. No sé si ha fet les darreres declaracions tornant d?una farra amb Robinho amb quatre gin-tònics de més o si s?aplica la llei ?por lo que me queda en el convento??. Sigui com sigui, m?està
Res. No em toca mai res. Ni l?Euromillones, ni La Primitiva, ni la 6/49. Tampoc no m?ha tocat mai cap Trio ?ni guarrete ni de la loteria catalana-. I, evidentment, tampoc no m?han tocat les entrades per anar a Liverpool. Hauré de confiar que algun amic dels que també es va apuntar al sorteig hagi tingut
He viscut la setmana immers en una voràgine onanista gràcies a la crisi del Reial Madrid. Quan fullejava l?As em semblava estar mirant el Hustler, escoltar la SER i la COPE per la nit m?excitava més que un telèfon eròtic i, als esports d?Antena 3, el Manú Sánchez em posava més brut que la Celia
Per vacances bones les d’aquest bloc. Això del Ronaldinho és una tonteria comparat en l’estat d’hibernació que ha patit el Diari d’un Culer des que es va perdre el mundialet de clubs. I és que, sense futbol, el millor es tancar-se tot el nadal i emmagatzemar el màxim de torrons, escudella canelons i pilota ?de
A veure, com anava això?… Ah! Sí. Hem perdut el mundial-ET de clubs, una patxanga que organitza la FIFA per fer calés i que la foten al Japó perquè acabem jugant amb un jet lag horrorós. Per tant, cap problema. I és que ahir no va ser el millor dia pels culers: el Sevilla es
El conseller Huguet, què és un home preocupat per la productivitat i disposat a dinamitar els ponts i aqüeductes que ens regala el calendari, segur que proposarà prohibir que el Barça jugui el Mundial de Clubs. I es que a les 11 del matí, els catalans, tant treballadors com som, hem deixat d?aixecar el país
El Barça ja és al Japó per guanyar el Mundial de clubs. Això del mundialet -en diminutiu- ho deixem per si perdem. A l’altra banda del món espero que es repetiran les imatges impagables dels nipons amb estelades cantant l?himne del Barça amb un català de Berga i cridant uh, uh, Oleguer! Però de totes
La merda va barata. I per escampar-la només fa falta no tenir manies. A Le Monde sembla que els agrada el periodisme de tomate i aquesta setmana han engegat el ventilador de fems per escampar merda sobre el Barça i altres equips de la Lliga. Proves? Diuen que no n’hi ha. Rigor? Je ne se
Per la via ràpida. I la via ràpida a Can Barça és diu Ronaldinho. És la drecera a qualsevol triomf, Mentre alguns es pregunten si hi és o no hi és, ell apanya un partit amb només 18 minuts. Una murrieria i una passada en diagonal pel mig de la defensa i ja estem a
Grug, grug, grug… A hores d?ara diria que ja no em queda estómac. Hi tinc un forat. Ni un cuc, ni una anaconda, ni una rave de milions de L-Casei imunitas inflats de pastilles mitchubichi. Només un forat negre que s?ho empassa tot i està a punt de fer-me desaparèixer a mi mateix. I això
Què fa Barça TV? Per què aquest cap de setmana ens torturen amb el Llevant-Barça en comptes de fer una bona programació adaptada als gustos i plaer dels culers? Si ens volien fer gaudir de debò, aquest cap de setmana tocava programar l?Assemblea del Reial Madrid. Quin espectacle. Quin gust. (continua) El Madrid de Capello
A falta de futbol, premis. Setmana lletja pels futbolers. Sense Champions, sense ni una trista eliminatòria de Copa i amb un partit el dissabte però la mirada posada al dimarts. I com que no corre la pilota -i d?alguna cosa hem de parlar- el tema del moment són el guardons individuals. A banda de l?abans
M?he estat recuperant durant dos dies d?una forta deshidratació. El joc del Barça i, sobretot, el gol de Ronaldinho em van provocar tanta baba que una mica més i m?hi quedo. Encara convalescent de tanta alegria, ahir veig una imatge d?un defensa amb la pilota d?or. No era Baresi, Maldini o Koeman… era un madridista
A mi no m?enganyen, això del Levski no era una final. Era un pur tràmit. Avorrit i pesat com qualsevol tràmit. Difícil d?empassar com un polvoró quan tens la boca pastosa per la ressaca de Cap d?any. Es va viatjar fins a Sofia, van jugar, van marcar un parell de golets i cap a casa.