L’H es va quedar callat. Fotut. Enfonsat. Decebut. Amb mitja cara tapada pel coll de samarreta i la mirada perduda en l’horitzó de la tele. A la pantalla, les llàgrimes de Cambiasso només mostraven una ínfima part particular del plor de milions d’argentins a tot el món. I a la cadira d’un bar del barri
És un pal viure el Mundial sense selecció pròpia. Però qualsevol campionat internacional del futbol sempre t’assegura un dia de felicitat: el dia que eliminen a Espanya. És el dia on et fots l’ampolla del cava, gastes aquell coet que vas guardar el passat Sant Joan i et deixes uns calés enviant SMS als amics
Quan topen Espanya i França un vol que perdi tothom. Malauradament, el funcionament d’uns vuitens de final fa que això sigui impossible. O guanya Espanya o guanya França. O perden els catalans del nord o perden els catalans del sud. És a dir, passi el que passi, perden els catalans. Però ara resulta que ha
Si el món estigues regit pel futbol en comptes de l’economia, molts fluxos migratoris canviarien de sentit. Si el món estigues regit pel futbol en comptes de l’economia, jo faria cua per ser argentí. Sí, argentí i no brasiler. La `seleçao’ és, després de l’espanyola, la selecció que més ràbia em fa. I com que
La meva primera reacció després de patir el 4-0 d’Espanya a Ucraïna va ser la de baixar al super per comprar-me un paquet de dodotis. Però quan he vist les portades dels diaris espanyols i he escoltat a periodistes i tertulians inflar l’eufòria que fins ara reprimien, he decidit deixar els bolquers i gastar-me els
Anem a veure el debut d’Argentina a un bar de Gràcia. Una taula amb estrelles, olivetes, dos catalans, una catalana i el sr. H; nascut i crescut a la Plata i, actualment, un català amb passaport italià que comparteix el seu sentiment futbolístic entre Estudiantes de la Plata i el Barça. Això sí, quan juga
L’amic Lo Culer la va clavar amb un comentari que em va fer al post d’ahir. Tens tota la raó company, la vida sense Champions perd part del seu sentit. Això del Mundial és una merda i la veritat és que m’és igual qui guanyi. Bé, mentida, hi ha una única selecció que sé segur
Ahir, dia 6 del 6 del 6, hi havia molta gent pronosticant coses estranyes a l’estil efecte 2000 i altres hecatombes milenaristes. Per això em vaig quedar tancadet a a casa consultant un dels especials del Mundial editat per un diari barceloní. I , per si fos poc haver de patir un Dia de la
Ahir, a La Sexta, vaig veure el meu primer partit de futbol amb la locució del gran Andrés Montes. Per aquelles persones que no el coneguin, Andrés Montes és el narrador d’esports més freak i original de la tele, un paio amb la capacitat de convertir en apassionat un Iran-Angola i de posar sobrenoms a
Togo no tindrà els millors futbolistes del Mundial però té la Miss més bonica. Com a mínim així ho ha considerat el jurat -no hi era l’Ansón!- de Miss Mundial 2006 que ha escollit a Edwige Madze Badacku com la més bella de les 32 finalistes en un certamen on s’hi ha presentat 1500 noies.
Estic cansat de sentir el nom de Messi. Com que sembla que no podem viure feliços ni guanyant la Champions, ens dediquem a inflar el globus sobre si Messi marxarà al Madrid. No he escoltat a cap precandidat blanc ensenyar cap paper signat amb Messi, el jugador diu que vol triomfar al Barça i el
La selecció catalana és un porro immens. Després de patir les costellades nadalenques, ara la FCF s’ha inventat un ambiciós pla de descentralització que s’estrena amb l’apassionant Catalunya B – Costa Rica. Davant del nivell dels nostres polítics i de la nostra Federació només ens queda abandonar-nos a la droga: visca el costo rico. Si
He intentat escriure alguna crònica sobre el que vaig viure a París però no m’acaba d’agradar. Tenint en compte que m’espera un llarg estiu sense Barça tindré temps de tornar-hi. Però el Barcelona és una màquina de fer notícies i just quan comencem a recuperant-nos de la ressaca de cava ens diuen que Henry no
Després dels títols toca vendre portades a cop de futuribles. El mercatto culer ja bull i jo vull recollir tots els noms que surtin als mitjans per veure quins acabaran jugant el Gamper i quins quedaran oblidats a les llistes de la secretaria tècnica, dels intermediaris o dels periodistes. PORTERS Leo Franco (At. Madrid) Marco
I al minut 78 em vaig posar a plorar. Feia només un minut que em tapava la cara amb la bufanda mentre començava a desesperar-me. Però una passada de Larsson va donar peu a una internada d’Etoo i la piloteta va acabar escolant-se entre el pal i Almunia. Vaig saltar cridant, els ulls se’m van