Diari d'un Culer
Sovint comparen un gol amb un orgasme. No hi ha comparació, és millor un gol
Gràcies a la web de l?As ?sí, confesso que llegeixo el web de l?As- he descobert una d’aquelles històries romàntiques del futbol que em posen tou. Resulta que quan la família Glazer -multimilionaris nord americans- van comprar el Manchester United, un grup d’aficionats dels Reds que van veure com els prenien el club del seu cor, va decidir crear un nou club: el United of Manchester. L’any passat ja va pujar de categoria i aquest any ja lidera la seva lliga.
Com que sóc amant de les causes difícils -mai perdudes- ja m’he fet seguidor del l’altre United. I sembla ser que no sóc l’únic. Han arribat a reunir més de 6000 aficionats a les grades i arreu es creen penyes del club.
Actualment no tenen cales ni per pagar els bitllets d’avió per un canadenc i un nou zelandès que es van oferir per jugar amb el United però, per evitar que un altre multimilionari els foti el club, cada soci rep una -i només una- acció de l’entitat.
Actualment ja lideren la North West Counties League Division 1 (equivalent a una novena divisió) amb sis punts d’avantatge i l’objectiu és la Premier. Està complicat però la fe futbolera mou muntanyes.
L’altra cara
Però el cert és que la Premier va pel camí de convertir-se en una lliga sense lloc per a romàntics. El camí obert per Abramovich al Chelsea l’ha seguit Malcom Glazer i al futbol se succeïxen les operacions de compra per part de magnats nouvinguts que es llancen a la mel del futbol amb finalitats molt allunyades de les que mouen als aficionats a treballar dur per pagar un seient a la grada. Portmouth, Aston Villa són dos nous exemples i els voltors sobrevolen Liverpool, Arsenal, West Ham entre d’altres.
Seria bonic entre tant de negoci veure el nou United. Bonic i gairebé impossible. Però problema serà si un dia els Glazer, Abramovich i companyia decideixen abandonar els seus clubs per anar a fer cales a una altra banda. Aleshores només quedarà el sentiment i, si el que val és el sentiment, clubs com el United of Manchester són de Champions.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Jo vaig tenir 500 accions del Man.U per pura afició (m’encantava aquella plantilla, tres temporades abans de guanyar la Lliga de Campions al Camp Nou), i al final me les vaig vendre perquè el senyor Glazer havia fet que tripliquessin el seu valor (i un primer de tot és català, i la pela és la pela).
Com t’ho has fet, per comprar la teva acció d’aquest nou club?
es que los aficionados del United of Manchester reclamen un estado propio, piedra filosofal para la subsistencia del género humano los prximos siglos.
Es veu que ara els del m. united n’aprenen de nosaltres, des que el barça va guanyar el chelsi i l’arsenal