Que la Federació Espanyola hagi suspès el Catalunya-EUA és una gran notícia. Sí, una ?gran notícia? que probablement recolliran a la CNN, al NY Times, al Washington Post i a la resta d?influents mitjans de l’imperi. El sr. Villar i la seva cova dels 40 lladres (amb l?infame Gaspar de lloctinent) són tant inútils que
Partit maco el de dissabte i encara més maco el de diumenge. Fa anys, Pajares i Esteso recorrien les costes peninsulars amb la voluntat de marcar algun gol amb les sueques. No sé si tenien gaire èxit però quan els espanyols van a Suècia els n’hi foten dos. I l?endemà, catalans i bascos, en plena
Després de denigrar la il·lusió i la mobilització de centenars de milers de catalans ?més de mig milió de signatures- amb patxanges contra Paraguay, Costa-Rica i similars, sembla que el Catalunya-Euskadi ha de tornar a encendre la flama de la reivindicació per les seleccions. El problema és que un té la sensació que els propis
Que ràpida és la (in)justícia… quan vol. O quan volen alguns. Els ‘alguns’ que per ser algú, viuen posant traves a les voluntats dels altres. Són els nens abusons del pati de l’escola que no et deixen jugar amb la pilota; els amos del Scatergoris que es fan les normes a la seva mida i
Catalunya juga contra Euskadi aquest diumenge. Com que no podem competir em sembla bé abandonar els partits contra Paraguay B i passar a jugar amb amics com els bascos, gallecs, corsos i altres nacions que no poden estar en un mundial. I ja de pas, entrarem al llibre Ginness amb el striptease més multitudinari del
La selecció catalana és un porro immens. Després de patir les costellades nadalenques, ara la FCF s’ha inventat un ambiciós pla de descentralització que s’estrena amb l’apassionant Catalunya B – Costa Rica. Davant del nivell dels nostres polítics i de la nostra Federació només ens queda abandonar-nos a la droga: visca el costo rico. Si
Catalunya és més que una patxanga. Potser no gaire més, però encara m’agrada creure que, com a país, mereixem alguna cosa millor que la innocentada cutre que es repeteix any rere any. Però aquesta vegada he dit prou. Algun dia calia fer-ho i decidir anar al cinema en comptes d’omplir el Camp Nou en un