Diari d'un Culer
Sovint comparen un gol amb un orgasme. No hi ha comparació, és millor un gol
Tenint en compte que la Supercopa espanyola era un pur tràmit, m?atreveixo a afirmar que avui comença la temporada. Comença sense estadi de futbol, amb públic de gala i en comptes de pilota es juga amb unes boles que s?obren com un regal del Kinder Sorpresa. Per fi torna la Champions.
Per fi queden enrere el Mundial del a por ellos, les gires made in USA contra el Chivas (rechivas i gual), els Tigres (tigres! Leones. Leones!) o el Red Bull (te da alas, sin alas o superabsorvente). S?ha acabat parlar d?eleccions, de la trompeta d?Estrada, la pandereta de Liñan o el misteriós paquet perdut que va imperdir a Guixà guanyar els comicis blaugranes (per poc, Jaume).
Aquesta tarda toca intentar entendre definitivament el funcionament del sorteig del UEFA ?jo he fet un màster aquest estiu per intentar-ho pillar-, veure si la presentadora torna a desmaiar-se com l?any passat i gaudir veient a jugadors del Barça recollir premis com els millors de la Champions 2005-2006.
Avui, quan obrin els ous kinder, podrem veure si ens toca barallar-nos amb el Chelsea o si anem a fotre?ns unes Guinness amb els amics del Celtic. Sabrem si l?equip raro que se?ns cola a la lligueta és el Copenhaguen, el Levski de Sofia o si ens toca ballar amb més lletja del quart bombo (l?Hamburg). I veurem si el nostre és el grup de la mort o el de les pepes.
Sigui com sigui, avui comença la Champions. Com l’he trobada a faltar!
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
El paquet perdut del Guixà deu ser dins la xocolata de l’ou kinder, aquesta seria la sospresa, sos com l’arròs.
Toca el Chelsea, nen, però millor, perquè aquesta vegada no ens podem eliminar mútuament -a no ser que algun dels dos ho faci de p… pena, que també podria ser-. El Werder Bremen sona a Champions de l’any passat, el Chelsea sabrà -a la fi!- què és jugar 11 contra 11 i perdre amb el Barça, i en Hristo s’ho passarà de conya fent d’amfitrió dels jugadors del Levsky de Sofia.
Queda el regustet de pensar amb qui s’aparellarà el Chelsea, segon del grup A, contra els presumptes primers dels altres grups, descomptant Arsenal -que ho té potable, un grup interessant- o Manchester -que ho té a punt de caramel-. Els altres caps de sèrie, i per tant presumptes primers de grup, són Inter, Milan, R. Madrid, València… i no sé si el Liverpool, que també és anglès i no li pot tocar.
Què tal uns vuitens Chelsea-Madrid? O Chelsea-Milan? Aquest any, i sempre sobre el paper, la cosa pinta d’allò més bé.