Diari d'un Culer
Sovint comparen un gol amb un orgasme. No hi ha comparació, és millor un gol
Quan un és soci abonat al Camp Nou, veure un Barça-València per la tele és molt dur. Si el veus a més de mil quilometres de l?estadi, el patiment augmenta. I si el veus de peu, en un indret ple de nordamericans pendents de pantalles on la ESPN retransmet els Bengals contra els Steeleers, l?escenari és un infern. Aquesta és la crònica freak d?un Barça-València al SportsBar de Londres.
Quan vaig agafar els bitllets d?avió per anar a Londres no sabia que ens visitaria el València a l?Estadi. Vaig optar per aquestes dates per fugir de les allaus humanes que, per veure El Canto de Loco i grups similars, arrasen Barcelona durant La Mercè.
A Londres vaig intentar oblidar-me el Barça, però voler ignorar el futbol en una ciutat anglesa és realment difícil. El diumenge un neguit al cos em demanava buscar una pantalla que emetés el ?Spanish Leage? d?SKY Sports amb Gustavo Poyet de comentarista. I la vaig trobar a un lloc infame anomenat SportsBar.
Aquest infern postmodern es ple de pantalles amb diferents canals d?esports. Tres de cada quadre aparells retransmeten partits de la NFL i només es guarden un 25% pel futbol de veritat. En resum, jo aspirava a viure l?ambient futbolístic i romàntic de l?Anglaterra suporter bevent-me una Ginness i vaig acabar veient el partit en mig de tropes de nordamericans armats amb aletes de pollastre que cridaven ?yeeeeehhaaaa? cada cop que dues moles de 150 quilograms xocaven perseguint un meló.
Entre tant yankie, una petita reserva europea de futboleros ens vam agrupar sota un televisor per veure el partit. I puc assegurar que el patiment culer creix de forma exponencial per cada quilòmetre que t?allunyes del Camp Nou. Entre la impossibilitat de cridar i cantar, els ?yeehaa? i els ?lets go Bengals!? dels americans i un japonès torrecollens del València que tenia al darrere ?ja te pebrots!-, feia temps que no ho passava tant malament veint un partit de futbol.
Finalment és va empatar. El Barça va dominar i confirmar que és el millor equip del món i el València va demostrar que el futbol garrepa, per desgràcia de tots, també funciona i fa que en dues ocasions et puguin fotre un gol i un pal. I és què, per molt lluny que marxi un de casa, el futbol es veu igual a Barcelona, a Londres o a Bombay.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Jo vaig veure el partit a un pub de Glasgow on em van posar la tele especialment per a mi. I la veritat és que després de veure l’ambient que es viu en un derby Celtic-Rangers (pels carrers de la ciutat, per qué per desgràcia no hi ha manera de trobar una entrada), el nostre sobrevalorat "més que un club", perd molt amb la distància.
Ja ho saps el futbol es pot viure de moltes maneres, nosaltres estem acustumat a guanyar, pero no a patir, que si que ho fan els de l’espanyol. I a més jugant d’una forma molt maca.
de que no ebntrara el tret al pal de la primera part i amb un 0-2, encara hi haguéreu patit més.
Els grans partits de la lliga són els Barça- València, des de fa més d’una dècada i la resta no tenen parió.
Enguany, culer, cal que ens repartim els títols. Si volem estat propi, cal tenir-hi una lliga com a mínim com la d’Holanda. I inventar-ne una altra, més endavant, de nivell europeu.
PS: la primera part albinegra i la segona blaugrana. O no?. Ah!, aaaaaa….. veure si els orientals no poden ser també hooligans nostres?
Osti, tu, que no n’aprens!
Aviat podré comprovar aquest patiment que s´experimenta veient el Barça a distància. Per desgràcia, quan vaig decidir fer el pont de l´octubre (no vull fer festa aquell dia però m´hi obliguen) tampoc sabia que ens visitava el Sevilla!!!!
Ja t´explicaré com es viu un Barça – Sevilla des de Marrackesh……
Només discrepo amb tu sobre el joc "garrepa" del València. A la primera part ens van donar un bany important, el Barça semblava que eren ells!!!! Villa va demostrar que fa un parell d´anys que hauria de vestir de blaugrana i no hem de descartar que el València doni alguna sorpresa important aquesta temporada, em van agradar molt i es va veure un gran partit de futbol.
Fins ara….