Diari d'un Culer
Sovint comparen un gol amb un orgasme. No hi ha comparació, és millor un gol
L?autoanomenada Lliga de les estrelles té bodris com haver de jugar contra el Ràcing. Quina mandra. Quin tràmit més feixuc. Sort que sempre hi ha algun desgraciat a la grada que, a cop de crit racista o insults a l?Oleguer per ser independentista, acaba provocant que et vinguin ganes de veure una golejada al Sardinero.
Arriba el vespre de diumenge i fa pal veure un Racing de Santander-FC Barcelona. La Champions i els grans partits contra Madrid, València, Sevilla i companyia ens malacostumen a afartar-nos de marisc i el peix bullit ens sembla insípid.
Però a manca d?atractius sobre el camp sempre surt algun imbècil a la grada ?o alguns milers d?imbècils- que comencen a cridar uh! uh!. I no per cridar uh! uh! Oleguer! perquè amb el defensa prefereixen recordar-se?n de la seva família senzillament perquè ell és independentista. I entre tant racisme i tanta catalanofòbia, al catalanet que escriu aquest bloc li creix dins del pap el desig que el Barça li?n foti un cabàs al Racing
Etoo
Sembla ser que el Samuel -i no és la primera vegada- es va negar a respondre una pregunta en català. La meva devoció cap a Etoo és immensa i ja l?he relatat en altres post d?aquest bloc. M?ha proporcionat masses instants de felicitat com per no demostrar-li la meva gratitud. M?agrada l?Etoo al camp i m?agrada l?Etoo rebel, indomable i ambiciós. Però no m?agrada que el Samuel no demostri un respecte cap a la llengua del seu club i la del país on viu. Voler obligar als jugadors de fora a aprendre el català em poc realista. També el castellà. Per mi es poden parlar en anglès com feia en Larsson i no em sentiré ofes, però no poden despreciar la llengua del país, el club i la majoria dels aficionats quan algú els parla en català.
Sunyol
Ahir al vespre es va celebrar un acte per recordar al president Sunyol, afusellat pels franquistes fa 70 anys. Tots els clubs tenen la seva història i avui són el que són justament per com s?han comportat. Nosaltres tenim un president assassinat pels feixistes mentre un altre club té un president ?que dóna nom al seu camp- que entrava amb els tancs per la Diagonal.
I el Barça és el club dels catalans ?de l?amplíssima majoria dels catalans- perquè va patir amb dignitat i fermesa el franquisme. Un altre equip -els que okupen l?Estadi Lluís Companys i permeten que es mostrin banderes espanyoles amb el pollastre i coses pitjors- és el que és avui en dia perquè sempre va estar al costat dels colpistes.
Per això el Barça genera actes com el d?ahir on pot reivindicar amb el cap ben alt el seu passat mentre els altres fan tot el possible per amagar-lo.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Em sembla que aquest noi va bastant de "divo". Te una actitud de nou-ric que l’acabarà fent bastant desagradable. No m’estranyaria que un bon dia fotés un cop de porta per una collonada i marxés al Madrid… i des d’allà posar a parir els catalans.
Ja fa bé en Rijkaard de tenir peces substituïbles.
Vull dir que em maravellen els futboleros. Sou capaços capaços de beure’s una pluja daurada, nomès perque surt de…. els botes del ídol. Sou capaços de sentir-vos insultats per Elvira Lindo, però no per Etooooohhhhh!!!!!. Sou una raça especial.
Veneu-lo, que ara us el pagaran bé, demà….potser pagaríeu per haver-lo venut abans.
Els que insulten l’Oleguer per sentir-se català son uns cavernícoles. Hi estic d’acord. Igual de cavernicoles que el senyor Samuel, un pretensiós al que tan li fa despreciar els companys, com l’entrenador, com la llengua catalana (això sí, només de tant en tant). El seu lema el tinc clarissim: "Primer Jo, després jo, i al final, jo". Per mi ja se’l poden vendre.
El president Laporta hi hauria d’intervenir. Sembla que entre ells dos hi ha una bona relació -Eto’o dedica tos els gols que fa a l’Estadi al president-, i Laporta hauria d’aprofitar aquest fet per explicar-li que el Barça és un equip català, i que la llengua del club és la catalana. Eto’o ha d’entendre que no pot insultar i menysprear la majoria de socis i simpatitzants del Barça, que tenen la llengua catalana com a pròpia. Ja que aquests són, en definitiva, els que li paguen les -supermilionàries- garrofes que cobra cada any.