Sí amics, l’agonia ha estat llarga i al final l’hem enterrat. Mor Diari d’un Culer. Potser és una notícia agradable en mig de la desgràcia blaugrana d’aquest 2007 (o potser no). En realitat, he embogit de tal manera que he començat un nou blog anomenat "1 dia, 1 causa". Us convido a visitar-lo. Gràcies per
Mare meva. Ningú m?ha esborrat el bloc encara que jo hagi estat out durant mesos. Que gran és Internet. Algun dia em moriré i algú encara reclamarà un comentari sobre el partit del diumenge (abans que això passí, espero gaudir unes quantes festes més i que el Barça guanyi 10 o 15 Champions). En tot
Cap de setmana llarg sense Barça. Per si no fos prou gran la desgràcia, feixistes i tancs pel carrer i partit de la selecció espanyola. Davant d’un panorama tant trist vaig agafar l’avió per plantar-me 3 dies a Formentera i fugir de la realitat perdent-me entre La Mola, Illetes i el Cap de Barberia. I
Wow! Benvingut Barça si és que algun dia t’havies perdut. 0-4. Amb Etoo cruspint-se de nou la gespa. Maco, maco. Fàcil, fàcil. Però avui, dilluns 19 de març, he descobert que fa exactament 2 anys que vaig començar a escriure aquest bloc. Buf! Quanta malaltia. Quina teràpia. Dos anys que són dues lligues i una
L?Oleguer i en Thuram han anat fins a Perpinyà per presentar un manifest a favor de l?escola Bressola i en defensa del català. Com diuen més enllà de Salses, chapeau!. Sobretot perquè si van presentar carregats de raó, arguments i amb una treballada llista de signants provinents de les dues bandes dels Pirineus. Diuen que
A les cinc de la tarda del dissabte toca la Calcuta Cup. És el trofeu que es disputen Anglaterra i Escòcia en el marc del torneig de les Sis nacions de Rugbi. Malauradament va guanyar (de pallissa) el 15 de la rosa. Mentre tios de 100 quilograms xocaven, es placaven i es trepitjaven els uns
S?han escrit pàgines i pàgines sobre els esmorzars de Laporta. Però el president de l?altre equip de la ciutat també es va fer les seves fotos amb un candidat a la presidència de la Generalitat i encara no he vist que ningú ho hagi comentat. No hi ha foto més definitòria de la Catalunya que
Sí, el sector futbolero dels blocs de vilaweb també s?uneix a la campanya. Perquè no només viu de futbol l?home ?i la dona- i perquè hi ha altres coses al cor a banda de la bandereta blaugrana. Per això avui no escriuré del Barça, ni de Capello menjant-se a Ronaldo (hi ha carn per afartar-se),
Queixar-se dels àrbitres és un recurs fàcil i recorrent. Els culers de vegades ens hi hem arrepenjat per justificar derrotes tot i que és ben cert que, històricament, motius no ens n’han faltat. L’àrbitre és humà i pot equivocar-se com tothom (tema a part és que sovint són prepotents i estan mal preparats) però el
Sant Jordi és la meva festa nacional preferida. Molta gent pels carrers, moltes roses i l’únic dia de l’any que cal fer cua per comprar un llibre. És tan fantàstica que de cap manera no volia que coincidís amb la celebració de títol de Lliga. Ahir tocava omplir Canaletes de flors i llibres i deixar
S’acomulen els viatges culers. Dimarts cap a Milà pensant ja en París i ara els del bàsquet ens porten cap a Praga. Després dels malalts com jo l’home més content del món és el sr. RACC amb els seus xàrters i autocars. Estem a la Final Four! i eliminant al Reial Madrid! No sóc creient
Ja m’he acabat ‘Camí d’Itaca’, l’altrament conegut com ‘el llibre de l’Oleguer’ i que han escrit el central del Barça i el poeta Roc Casagran. Me’l vaig polir en un parell de dies i m’ha semblat una aposta valenta i que, com va dir en Ferran Torrent a la presentació, només pot passar a clubs
Dia agredolç. Amb la resaca d’un sorteig de Champions de somni m’he llevat amb la notícia de la tràgica i trista mort d’un dels meus ídols d’infantesa. Quan de petit passava hores en remull a la piscina del Club Natació Catalunya sempre somiava en poder jugar els partits que jugava en Jesús Rollán. Si no
Un cap de setmana atípic. Atípic perquè, tot i que el Barça jugava a casa, el futbol va quedar fora de la meva agenda. Des del ball d’horaris que ja em vaig plantejar un dissabte de mani i sopar amb el amics. I sí, tenen raó els que prediquen que hi ha vida més enllà
Ja és dimecres i encara espero rebre un SMS de l’Oficina d’Atenció al Barcelonista perquè em diguin a quina hora juga el Barça. Per ara, la única cosa segura per la meva agenda de dissabte és la mani de la plataforma Pel dret de decidir. Si modifiquen l’horari del partit potser podré anar-hi. Si finalment