Diari d'un Culer

Vist l?aiguat que va caure ahir al Camp Nou ?un milió de litres per centímetre de pell segons la meva medició personal-, proposo canviar avui mateix el missatge de la samarreta i passar a dir-nos Bayer de Barcelona en previsió del consum d?Aspirines que necessitarem després de cada partit. Però més enllà de l’aiguat, l?important és que vem guanyar i que, per l?estrena del Territorio Champions d?Antena 3, li vem regalar un titular fàcil al trist Matias Prats: lluuuviia de gooolesss… en el Caaamp Nou.

Nit històrica al Cap Nou per diversos motius:

L?equip dels nens

Després de gairebé 107 anys d?història, el FC Barcelona va sortir al camp vestint una samarreta amb ?publicitat?. Bé, amb una publicitat que no era ni TV3 ni Nike, que aquestes ja les tenim tant interioritzades com l?escut del Barça.

Em sumaré al corrent d?opinió oficial d?aplaudir la iniciativa de ser la primera samarreta del món de l?esport professional que paga en comptes de cobrar: si els diners són per una bona causa a mi em sembla bé que marxin. I si algun dia tornen com pronostiquen Bassat i companyia doncs millor. El que sembla clar és què, més enllà dels èxits esportius que van i venen, l?actual futbol mundialitzat tindrà només uns pocs equips com a primadonnas i, per aspirar a un troç del pastís, cal diferenciar-se de la resta . L?estratègia del ?més que un club al món? em sembla una iniciativa potent per internacionalitzar el barcelonisme  i que està vinculada a les arrels del club. És una forma de presentar-se al món des dels sentiments i els valors i que es contraposa a aquells que volien evangelitzar el planeta tenyint-lo de blanc a cop de talonari.

Defensar una Champions

Sí, malauradament aquest és un fet històric. En 107 només ho havíem fet una vegada i no ens va anar gaire bé. Però aquest any pinta força millor. Els experts de les ràdios i teles ens avisen que guanyar dues Champions consecutives és molt difícil, que no ho ha fet ningú des de fa no sé quants anys i que necessitarem jugar molt bé, tenir sort i que ens respectin les lesions i els arbitratges. I tot això és cert com també ho és que podem aconseguir-ho: que jugar bé ja ho fem, que la sort és per qui la busca, que tenim una banqueta llarga i que els arbitres… bé, els arbitres són dolents, però mai tant dolents com els de la Lliga

Xop

Em sembla que mai havia acabat tant mullat al Camp Nou com ahir a la nit. La única experiència similar que recordo va ser amb el Matador Puchov on vaig veure el primer hat-trick de Ronaldinho amb aigua fins a les orelles.

Però de l?aiguat d?ahir em quedo amb la trista imatge del Camp Nou. Al Gol Sud plovia tant a fora com a dins. Les bigues semblaven Iguauzú i els tolls d?aigua provocaven aglomeracions en els pocs metres de terra que no estaven inundats. Pel que vaig escoltar, la sala de premsa també va quedar inutilitzada per l?aigua.

Hi ha una reclamació històrica que diu que el soci no és pot mullar. A veure si passa de reclamació a fet quan la directiva presenti la nova remodelació de les instalacions del club. Confio que més enllà de superfícies comercials, restaurants i llotges vip, també se solucionin els problemes que patim el socis pobres, els que estem disposats a animar a l?equip contra el Levski mentre ens cau el cel al cap.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!