Avui juguen el Man United i el Cèltic a The Paradise. Si algú segueix el bloc des de fa temps ja sabrà de la meva evident ‘celticofilia’ i que aquest club d?irlandesos de Glasgow és el segon a la llista dels meus equips mésmillorspreferits (ep! a uns quants anys llum de distància del Barça). Però
Setmana plena de temes color blaugrana i jo amb el bloc oblidat. Puta feina, que diu en Matew Tree. Caca, pedo, culo, pis. Tinc moltes coses a dir i passo d?escriure un post de 10.000 caràcters, per tant, deixo píndoles concentrades sobre els afers més destacats d’aquesta setmana del 13 de novembre de l?any 4
Dotze mil nou-cents i escaig. I jo era un d?ells. Anar al partit inútil anual ja s?ha convertit en una tradició i, entre els companys, passem llista dels que no ocupen el seu seient a la grada. És una espècie de prova d?amor adolescent que hem de superar any rere any. I cal reconèixer que
Les empreses alimentàries, de llarga tradició a Catalunya, deuen ser les promotores del fitxatge de Ronaldo pel Barça. Sens dubte la venda de donuts i demès pastisseria industrial es veuria clarament beneficiada. El que no tinc tant clar és que a l?equip li convingui, al desembre, incorporar un davanter de pes com el brasiler. (continua)
S?han escrit pàgines i pàgines sobre els esmorzars de Laporta. Però el president de l?altre equip de la ciutat també es va fer les seves fotos amb un candidat a la presidència de la Generalitat i encara no he vist que ningú ho hagi comentat. No hi ha foto més definitòria de la Catalunya que
Posiblement feia temps que no es veia un partit igual. Qualitat, tensió, polèmica, ambient, emoció, grans gols? tots els ingredients necessaris per fer feliços als aficionats. Però jo no sóc un ‘aficionat’ al futbol. No sóc d’aquests que van explicant que a ells els agrada ‘el futbol’, així, en abstracte. Jo sóc del Barça. M’agrada
Demà. Demà en Jan podrà tornar a esmorzar amb la família o els companys de feina i deixar de posar-se com un bacó amb els polítics. Demà algun polític apareixerà per la llotja del Camp Nou i potser algú li haurà d?explicar què és un fora de joc o que al Barça ja no hi
El president del Madrid es debatia al Senat espanyol entre si prefereix que li diguin blanc o fill de puta. Per respecte a la seva mare va triar l?opció A. Diu que prefereix que li cridin blanc en un país de negres i passa a relatar la suposada inferioritat de la raça negra. Tot plegat
Notes que el sofà s?enfonsa i la cervesa té un gust molt més amargant. Fins i tot les patates i les olives costen d?empassar perquè se t?ha assecat la gola. Ha marcat el Madrid. Onegen les banderes amb el pollastre, salta Raul celebrant-ho i vola el coet d?algun desgraciat mentre tu t?enfonses. (continua) Em tapo
Ni per bo ni per dolent: Cruyff diria que un palomo no hace verano i Laporta, en català, diria que un flor no fa estiu. A Madrid els optimistes ja pronostiquen pallisa diumenge, la décima, el trebol i el retorn de la galàxia. A Barcelona els pessimistes ja veuen crisis, decadències, i l?enfonsament del Titànic.
A la feina la gent pregunta què va passar ahir a la nit? No ho sé. Què va passar? Tinc com un estrany buit a la memòria que va de les 20.45 a les 23 hores. No recordo res. Sé que hauria de fer-m?ho mirar per un especialista, algun psicòleg o potser un psiquiatre, però
Passejo aquest matí pels webs de la premsa madridista, veig contracròniques com ?Tiembla Barça? i penso que trista és la vida del nàufrag que va agafant-se a qualsevol fusta encara que es digui Steaua. I ho penso amb el rum-rum del meu estòmac que m?avisa que, en poques hores, seure davant la tele per veure
Xusma, terroristes i degenerats antiespanyols que llegiu aquest humil bloc, passat el partit de la selecció catalana, el meu cos ha començat a mostrar símptomes evidents de mono culer. Però el que em fa més por no és sobreviure a l?abstinència sinó enfrontar-me a la sobredosis d?emocions que ens espera: Sevilla, Chelsea i Madrid. Sincerament,
Partit maco el de dissabte i encara més maco el de diumenge. Fa anys, Pajares i Esteso recorrien les costes peninsulars amb la voluntat de marcar algun gol amb les sueques. No sé si tenien gaire èxit però quan els espanyols van a Suècia els n’hi foten dos. I l?endemà, catalans i bascos, en plena
Després de denigrar la il·lusió i la mobilització de centenars de milers de catalans ?més de mig milió de signatures- amb patxanges contra Paraguay, Costa-Rica i similars, sembla que el Catalunya-Euskadi ha de tornar a encendre la flama de la reivindicació per les seleccions. El problema és que un té la sensació que els propis