CAMINS D'INDEPENDÈNCIA

Són frikis aquests de Solidaritat! En diuen cada una! L’altre dia, fa com una setmana, van provocar un nou “episodi”, una nova “batalla” al Parlament (ARA dixit). Es veu que el diputat independentista Uriel Bertran va assegurar que el president fundador dels populars, Manuel Fraga, havia practicat el “genocidi físic”, mentre que ara el PP a Catalunya practica el genocidi cultural. I López Tena va tornar-hi el dia 3.  Davant d’unes afirmacions de tanta envergadura, la inefable presidenta els va renyar. Faltaria si no!  “Si a vostè li consta que hi ha hagut un genocidi, vagi a la fiscalia a denunciar-ho”, va dir en un rampell d’autoritat. La presidenta, volida dir que si fins ara no han anat a la fiscalia, és que no deu haver-hi fets que en donin constància. Jugar amb la paraula “genocidi” no pertoca en un àmbit tan seriós com el que ella té el deure de cuidar.  

Sabeu què vol dir freaky, oi? Vol dir peculiar, fora d’allò habitual. I realment aquests de Solidaritat ho són.

D’entrada fan el que prometen. Cosa ben peculiar, no cal dir-ho, entre el personal del Parlament. Van dir que presentarien una llei d’independència i va ser el primer que se’ls va acudir de fer. Realment molt peculiar, molt friki.

Però és que ja abans van tenir l’ocurrència d’ajustar les promeses electorals a allò que són. Són independentistes i es van presentar a les eleccions demanant independència. I prometent que s’hi posarien quan els elegissin. No creiéssiu pas que és un fet normal; ho hauria de ser, però no ho és. Perquè n’hi ha que es fan anomenar independentistes com ells i van tenir la paraula en qüestió ben amagadeta fins gairebé al final de la campanya; són aquells que s’apropien de la identitat independentista segons conveniència i estratègia electoral. Però els de Solidaritat, prometen segons el que són. Cal reconèixer que són  ben peculiars també en les seves promeses.

Més encara. Digueu-los frikis també perquè no paren de neguitejar-nos dient les coses pel seu nom. Quina mania! Què és això d’espoliació fiscal? Massa tècnic. Ells han posat de moda: Espanya ens roba! Què és això que Espanya assetja el català? Ells n’han de dir genocidi cultural. ¿I això de salvar la immersió lingüística fent la viu-viu? Res de viu-viu ni de putesramonetes, ells volen blindar per llei que el català sigui l’única llengua vehicular a l’ensenyament. I aquí no acaben els “episodis” (ARA dixit!).  Quan la presidenta del Parlament va censurar l’expressió d’un diputat, no van tenir cap escrúpol de respondre-li que vestia com una mamarratxa. Resulta que els frikis es van sortir amb la seva: la bona senyora va haver de reflexionar, desdir-se de la censura i deixar els retalls de colorets per a la discoteca. Robo, genocidi, mamarratxa, el català, única llengua vehicular… són ben peculiars aquests de Solidaritat!

I la raresa supina, el frikisme suprem: demanen als diputats que eliminin el sou pels complements per taxi, inscripció a comissions i altres. És clar, no els han fet pas cas: la mesa va descartar-ne la discussió en el ple. Home, que és la butxaca! Realment són ben peculiars, aquests de Solidaritat

A més a més treballen com ningú. Són tres i déu n’hi do la feina que fan! Ells solets han aconseguit buidar les motxilles dels ex càrrecs de la diputació que s’havien adjudicat 10 anys de sobresou. Un botó de mostra de només fa dos dies: han aconseguit que tota la cambra es pronunciés en contra del rescat de les autopistes madrilenyes. Ben frikies i peculiars, només són tres i treballen més que els altres grups de l’oposició.

Els de Solidaritat són peculiars. Però, vist el que hem vist, podem assegurar que no és per ganes de distingir-se sinó per voluntat de ser autèntics.

Genocidi cultural

Els cavallers de la política s’han esquinçat els vestits amb les paraules d’Uriel Bertan i López Tena que he citat. Sembla que si no hi ha dany físic, hem de renunciar a parlar de genocidi. La paraula mereix un modificador, genocidi cultural, perquè d’això justament estem tractant. D’un extermini cultural. Sonarà tan fort com vulgueu, però s’ajusta a la realitat. El PP i gran part dels espanyols ens volen suprimir com a entitat cultural, volen recloure la nostra llengua a l’àmbit familiar amb l’esperança que, igual com ha passat arreu, un dia mori d’asfíxia. Calvo Sotelo va deixar ben clar que esperava que la immigració castellana massiva fos l’ariet de la matança.  Volen que aquest grup humà que s’anomenen els catalans desaparegui absorbits per la cultura espanyola. Els del PP ho diuen directament, els del PSOE ho expressen posant-nos traves i recolzant el domini de la seva llengua, i tots els altres no movent ni un dit per aturar les envestides del PP.

N’hi ha que s’esveren sempre que senten una paraula gruixuda, i genocidi n’és una. Per sistema, creuen, aquestes paraules no s’han de fer servir. A aquests senyorets de la política i del periodisme no els importa la realitat dels fets sinó l’impacte  del mot. La senyora presidenta del Parlament és tota una senyora a qui certes paraules li fan mal sense importar-li si corresponen a la realitat. S’estalvia la reflexió i la mirada; a ella només li cal observar si els de Solidaritat s’han presentat a la fiscalia. No es preocupi, senhyora. Per ara han començat els del PEN (vostè sap què és això?) ja han començat les gestions per portar el genocidi a les Nacions Unides. Els de Solidaritat, per la seva banda, prefereixen assenyalar cada cosa amb el seu nom. Tot un exemple que deixa en evidència el negacionisme d’alguns compatriotes. I esperen que igual com Espanya ens roba ha passat a ser una expressió normal malgrat la seva cruesa i l’impacte inicial, també genocidi s’incorpori al nostre vocabulari habitual. Que tots sabem que volen exterminar la nostra llengua per substituir–la per la seva. Evidentment no és un genocidi físic sinó cultural: ens volen exterminar com a catalans però ben vius com a espanyols.

————

 La definició del crim de genocidi va ser legalment tipificada i és recollida en la Convenció sobre la Prevenció i la Penalització del Crim de Genocidi, aprovada per les Nacions Unides el 9 de desembre del 1948 i en vigor des del 1951. I precisant un dels sentits del mot diu així: “comprèn tant l’assassinat en massa de membres d’un grup com el sotmetiment d’aquests a condicions que n’impossibilitin del tot o en part la supervivència (…)”.