Cucarella

La notícia diu que un grup
d’intel·lectuals catalans estaria preparant un manifest, que farien públic el 7
de juny, com a alternativa a la "uniformitat nacionalista" que es viu
a Catalunya i per assentar les bases per crear un nou partit polític de
caràcter "constitucionalista i no nacionalista" a l’esquerra del
Partit Popular de Catalunya. Segons publica "El Mundo", entre els
noms que figuren a la llista de la plataforma hi hauria l’actor Albert
Boadella, el periodista Arcadi Espada, escriptors com Félix de Azúa i Xavier
Pericay i professors com Francesc de Carreras o Eugenio Trías.

Això diu
la notícia: un partit “constitucionalista
y no nacionalista” alternativa a la “uniformidad
nacionalista“. Però què diu la Constitució espanyola? El Preàmbul s’inicia
invocant La Nación española… I el
Títol Preliminar, article 1, afirma: La
Constitución se fundamenta en la indisoluble unidad de la Nación española… Constitucionalistes
i no nacionalistes, diuen ells que són? Potser s’han equivocat de constitució o
se l’han llegida bufats. Si Espanya és una Nación
segons la Constitución bé hauran de
ser ells nacionalistes de la Nación
española. O són de sota un pont? O potser volen dir que ells són nacionales!, com les tropes d’ocupació
franquistes. Aquesta contumaç afirmació de “no nacionalisme” em recorda aquells
“apolítics” de la primera transició, que quan obrien la boca d’una brafada
d’extrema dreta tombaven un campanar. [continua…]

Tots som
nacionalistes perquè tenim una nació, siga la catalana o l’espanyola. Llavors, aclarida
la condició nacional elegida lliurement per cadascú que hom aporte les seues credencials.
Els espanyols “constitucionalistas y no
nacionalistas” que hi aporten el seu passat històric d’alzamientos, pronunciamientos,
dictadures, dictablandas i models diversos
de colp d’estat… Nosaltres, sempre del
cantó de la democràcia, amb les idees i amb la vida.

Constitucionalistes
sí que ho són, tot i la contradicció “no nacionalista”. Aquell mapa espanyol de
1854 ja dividia l’Imperio en
territoris purs i impurs. L’Espanya bressol imperial era -és- la Uniforme o Purament Consitucional, i
nosaltres, el Països Catalans, formàvem -formem- part de l’España Incorporada o asimilada (por
el justo derecho de conquista, cal recordar-ho). I aqueixa acusació que fan
de la “uniformitat nacionalista” seria de posar-se a riure si no fóra perquè
sona a infame humorada de botxí.

Diuen,
aquests intel·lectuals de “botijo y
pandereta“, que volen assentar les bases per crear un nou partit… Doncs per
la ideologia que regalimen ja me’ls imagine fent vodú per ressuscitar Lerroux. I
si hi ha sort, igual ho proven al Valle de los Caídos. Ja sabeu: Más vale azul que rota…

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!