Cucarella

Tanto monta, monta tanto, el PSOE com el PP. Les dues raboses més
arteres del País Valencià han tornat a arribar a un acord per continuar
repartint-se el galliner. Això és tot el que se m’acut dir del pacte pel nou
Estatut valencià. D’ençà que pactaren el primer aquells Guerra, Abril Martorell
i tota la botiflerada només ha canviat que en aquell temps el PP es deia UCD.
Aleshores en déiem l’estatutet, i
damunt ens entabanaren amb aquella barata sota mà, o joc (brut) de màgia
política, que de matí era via 151 (o d’autopista) i de vesprada havia canviat a
143 (o de camí carreter). Aquests són els precedecents d’aquest nou Estatut
PPSOE. A propòsit d’aquella primera entabanada, Joan Fuster va escriure un
article el titular del qual ja és prou eloqüent: L’Estatut que ens faran tragar. Rematava l’article dient: “Aquest cagalló legislatiu pot ser més nefast
que el Decret de Nova Planta…” I
ja s’han posat d’acord per a engrandir el cagalló, para ofrendar nuevas glorias a España…

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!