Cucarella

Sóc a la sala
d’espera del metge. Dos hòmens, que ja no faran els setanta, xarren. Tot i que
passe l’estona llegint un llibre, escolte la conversa amb mitja orella per si
se’ls escapa alguna paraula i la cace al vol. En això que un li diu a l’altre,
sense que, per desgràcia, n’haja pogut escoltar jo el context: “He quedat com un
viatjant de capell”. Anote l’expressió a la llibreta: viatjant de capell. Com que conec una mica les persones que
conversen, m’atrevesc a ficar cullerada en un moment de pausa per preguntar-los
què és un viatjant de capell. Un dels
hòmens m’ho explica: “Això es diu quan algú pega moltes pataes i no trau res a
carregador”. I l’altre hi afig: “Que fa molts viatges pa’ una cosa i no trau
cap de profit”.

L’expressió no l’he trobada al
diccionari Alcover-Moll ni en cap altre. Amb tot, he parat atenció que el primer
dels hòmens ha fet servir el barbarisme “pegar pataes”, que vol dir fer moltes
gestions, sobretot en instàncies administratives diguem-ne oficials, i a la fi no
aconseguir de reeixir-hi, o fer moltes gestions per resoldre una qüestió sense
importància. Bé doncs, aquest “pegar patades” té una forma més correcta i
genuïna a la Costera, tanmateix pràcticament oblidada: pegar barretades.

M’atreviré a apuntar un possible
origen d’aquesta expressió. Potser va nàixer en aquell temps en què la majoria
dels hòmens portaven sempre barret i quan havien de fer una gestió
administrativa se’l llevaven i se’l posaven, a manera de salutació o reverència davant
el melsut funcionari de torn, en aquell temps en què tot s’havia de resoldre
l’endemà, i l’endemà et deien que ho resoldrien l’altre endemà. I així passaven

els dies, pegant barretades, per a no traure més profit de tot plegat que un
viatjant de capell.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!