El
diccionari de l`Acadèmia Valenciana de la Llengua, el que segons la Presidenta
de l’ens, Asunción Figueres, és el més “valenciano,
valenciano“, és un dels projectes més inútils que puguen haver parit ments
humanes. I no ho dic per la discutible capacitat lingüística de la majoria dels
seus redactors i còmplices. Dic que és inútil perquè aquest diccionari ja
estava fet, encara que amb un altre nom i prou més complet; per tant tots els
diners que s’hi han gastat podrien haver-se’ls estalviat. Encara que si per
estalviar diners fóra és clar que haurien d’haver començat per no inventar
l’AVL. Ai, la de llibres que podríem escriure els valencians i les valencianes
amb la morterada de bitllets que cobren els acadèmics: tanmateix que com que
serien per a major glòria de la literatura catalana, ja l’hem feta agra, atès que
és justament per això que ens “eixarreten”. Als editors els afluixen més la
mosca, i res serà la pasta que traurà l’editorial (o editorials) que li tocarà
la sort de publicar aqueix “novedós” Diccionari de Paraules Oficials i
Reconegudes de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua del PSOE i del PP, perquè
quan aquest diccionari serà a les llibreries ja no se n’acceptarà cap altre a
les escoles i instituts: tothom a passar pel cercolet, i per caixa. [continua…]
No és un
diccionari, és la Bíblia Valenciana. Fet i fet, el resultat final que han
presentat com una gran fita és com si algú haguera reunit una comissió
d’experts per escriure un llibre sagrat per als nous dies apocalíptics que
vivim i ens vengueren això: la Bíblia. Els diríem, si tinguérem vergonya i
sentit comú, que això ja estava fet.
Sí, el
diccionari “valenciano, valenciano”
ja fa anys que corre pel món, i recull aqueixes formes tan “valencianas, valencianas” com bellea, coneiximent i etcètera. Però té un problema, almenys als ulls dels
polítics qua alimenten econòmicament la inútil Acadèmia: aqueix altre
diccionari porta gravat al llom i a la tapa Diccionari Català-Valencià-Balear,
també conegut pel cognom dels seus principals compiladors: l’Alcover-Moll. El
formen deu toms i de més a més es pot consultar gratuïtament a través de la
xarxa. Per tant, el Diccionari de l’AVL és absolutament inútil. Més encara:
trobe que com a contribuents hauríem de denunciar l’AVL i els polítics que la
mantenen per malbaratament de fons públics. L’única diferència que hi ha -i no
és poca cosa!- entre el diccionari ara presentat i l’altre que ja existia, és
que l’un té caràcter proscriptiu i dogmàtic per al “valencià” i l’altre és un
intent de recollir la riquesa lèxica del nostre català arreu de tots els seus territoris,
de Salses a Guardamar i de Fraga fins a Maó i l’Alguer. Més valdria haver
esmerçat els diners de l’AVL a netejar, polir i ampliar aquest gran diccionari
de la llengua catalana que és l’Alcover-Moll. L’altre, el diccionari inútil,
l’han fet només per fer la mà (i per justificar salaris i dietes).
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!