Republicans i Independentistes

La manifestació del passat dissabte 1 de desembre és la primera gran manifestació obertament independentista que ha tingut lloc en aquest país. N’estic convençut, per diversos motius:

1r. Per la reacció d’hostilitat absoluta que ha desencadenat en els unionistes, siguin del carnet que siguin.
2n. Per les consignes que s’hi van fer servir al llarg de tota la marxa.
3r. Perquè els que hi vam anar sabíem a que hi anàvem. Anàvem a dir prou i a demanar que se’ns deixi decidir com a poble, és a dir, demanàvem exercir el dret d’autodeterminació.

El seguiment dels mitjans de comunicació durant els dies posteriors encara m’ha refermat més en aquest convenciment. Han coincidit en aquesta interpretació totes les tendències de la premsa espanyola, El Mundo, ABC i El País, a través dels seus editorials. Ho coincidia amb una clarividència total el delegat a Catalunya del Ministeri de Foment, el senyor Jordi Prat, quan afirmava que la manifestació no havia anat en contra dels problemes de l’AVE i de rodalies, sinó que havia estat una manifestació independentista. Hi coincidien, amb més raons, els comentaris d’alguns membres de l’executiu del Sr. Zapatero i de molts opinadors i, fins i tot algun dirigent, de l’òrbita progressista "no-nacionalista" catalana.

Ells ho han tingut claríssim.

Nosaltres també. Jo m’hi vaig passar tota la manifestació, des de les 16h a les 19.15h, a l’inici de la Via Laietana i vaig poder sentir en primera persona les consignes que es cridaven per part de tots els assistents. Tret del bloc d’ICV-EUiA (amb uns efectius molt reduïts i sense els seus primers dirigents endavant), el de la FAVB i la capçalera amb la direcció de CiU, la resta d’assistents, tant els bloc de la "societat civil", com els de la resta de forces polítiques, cridaven a favor de la independència. Sense matisos i sense vergonya.

Finalment, el que més m’ha indignat en la "post-manifestació" ha estat el paternalisme amb que ens han intentat tractar certs opinadors i certs dirigents polítics. Què vol dir que els assistents van ser "enganyats"? Què vol dir que es va convertir una manifestació contra el mal funcionament dels trens en una manifestació "separatista"? Però, qui s’han cregut que som? Una colla de rucs? Tots els assistents sabíem que anàvem a una manifestació independentista. Fins i tot ho sabien els que no en són i que, malgrat això, s’hi van afegir a la mateixa. Ho sabien la gent d’ICV, d’EUiA o els dirigents de CiU que hi van anar. Ho sabien els ex-presidents de la Generalitat i del Parlament que hi van participar. Ho sabia tothom… Ningú hi va anar enganyat i, menys encara, ningú va sortir enganyat.

Ja som prou grans per a saber que volem fer. Tant a nivell personal com a nivell col·lectiu. Bàsicament, volem ser lliures i tenim el dret a decidir que volem fer de la nostra vida, del nostre país. Com tothom!

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!