En aquestes eleccions, els catalans i les catalanes ens hi juguem "els quartos". En primer lloc, de forma literal. La futura composició de les Corts Espanyoles decidirà el color (i l’estil) del futur govern del Regne d’Espanya, govern que haurà de negociar, d’acord amb el mandat estatutari, el nou sistema de finançament de Catalunya. No cal dir que el resultat d’aquesta negociació no serà el mateix si el fa un govern del PP o del PSOE, tal com són, o un govern condicionat per una força política fidel a Catalunya i al seu govern, com Esquerra Republicana de Catalunya.
En segon lloc, de forma metafòrica. A Europa s’està obrint una finestra històrica, la que permetrà una nova onada d’independències, potser la darrera a Europa, la de les nacions sense estat de l’Europa Occidental. Aquesta finestra no durarà molts anys, entre 5 i 10, i ens caldrà estar-hi ben atents per a no perdre un tren que passarà per la nostra estació i que, si no l’agafem a temps, potser no tornarà a passar mai més. És per això que els catalans i les catalanes ens juguem també "els quartos" de la nostra llibertat en aquestes eleccions. L’objectiu de la plena llibertat nacional, és a dir, l’assoliment d’un Estat Català del Benestar, ja està posat en l’agenda política del mig termini, amb la proposta de referèndum pel 2014 que ERC va aprovar en la seva darrera Conferència Nacional. Així, doncs, només cal posar fil a l’agulla i fer-la viable. I no podem badar gaire, no sigui que la finestra se’ns tanqui per a 100 anys mes. No podem badar, tampoc, refiant-nos d’altres forces polítiques que aspiren a tenir ministres a Madrid (ja sigui com a membres del grup parlamentari del PSOE o del PP o com a aliats necessaris i suficients d’uns o altres).
Jo només em refio d’una força política que vol tenir ministres. Jo només em refio d’Esquerra Republicana de Catalunya, perquè vol tenir ministres, però al govern de la República Catalana. I ambaixadors (i ambaixadores) arreu del món. També a Madrid i a París.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Nosotros llegamos a este presupuesto —las ausencias de Convergència i Unió seguramente se deben a pactos instantáneos que debe de haber a última hora, en este momento, me imagino— con una desafectación total por parte del grupo del Gobierno con respecto a nuestras enmiendas al Ministerio de Fomento. Quiero decir que nosotros, con nuestros pocos votos, hicimos presidente a quien hicimos hace tres años y pico, y no recuerdo una desafectación tan grande entre una persona que ayudamos a hacer presidente en su momento y el trato que estamos recibiendo en estos presupuestos. Porque diferencias podemos tener y es lógico, pero también el grupo del Gobierno ha quemado en estos presupuestos todos los barcos respecto al Grupo de Esquerra Republicana de Catalunya.
Salutacions
.