Republicans i Independentistes
Bloc personal de Carles Macian
L’actual número 2 de CDC ha afirmat aquest matí a La Vanguardia que prefereix un rei "natural" que un president "republicà" del PP o del PSOE. Amb aquesta afirmació, el senyor Puig, o bé repeteix el seu rol habitual de provocador o bé, -pitjor encara-, confon allò que d’estructural i conjuntural té la institució monàrquica.
En el primer supòsit, crec que el Sr. Puig busca la resposta excitada dels antimonàrquics piròmans (per la seva defensa de la corona) o dels espanyolistes del PP-PSOE (perquè la seva defensa de la corona la fa en contra d’ells). Des de la meva posició republicana i independentista, aquesta afirmació no em fa ni fred ni calor, la veritat.
En el segon supòsit, el Sr. Puig utilitza un argument estructural i un argument conjuntural que em preocupen molt més. El primer és utilitzar l’epítet "natural" per a la monarquia. Aquesta expressió de "monarquia natural" m’ha disparat un calfred per l’espinada política, com el que em provoquen totes aquelles institucions "naturals" i que, en realitat, no ho són gens, de "naturals", si no que són imposades, sovint per la força de la coacció o de la violència. Quan ens parlen de la forma de família "natural", o de l’ordre social "natural", sento parlar, en el fons, als que parlaven amb tota tranquilitat de democràcia "orgànica", d’estats teocràtics o de "nous ordres socials". És a dir, m’agafa por!
L’argument conjuntural que utilitza és el contrast entre la "campechanía" de l’actual monarca i la "maldat" anticatalana del PP i el PSOE. Abans que res, li faria un recordatori d’una llarga llista d’avantpassats per línia directa de l’actual rei d’Espanya que compartien i superaven de molt, l’animadversió anticalana del PP i d’una part del PSOE: Felipe V i Alfonso XIII, sense anar més lluny. Per tant, la suposada benevolència amb Catalunya de la monarquia espanyola és, en el millor dels casos, un accident casual, no una característica genètica.
Tot plegat, mostra la poca fondària política habitual dels arguments polítics del Sr. Puig. Tot i haver de reconèixer la seva contundència i la seva eficàcia en el desgast de l’actual majoria de govern. Una cosa no treu l’altra.
Jo, sincerament, prefereixo una República Catalana, abans que qualsevol altra forma d’estat que ens vingui de fora, ja sigui monàrquica o republicana. Ara bé, posar per sobre la legitimitat d’un cap d’estat escollit per via uterina respecte a un cap d’estat escollit democràticament em sembla, de totes totes, impropi d’un discurs polític modern, progressista i lliure.
Jo, Sr. Puig, per respecte a la democràcia, sempre preferiré un president de república que un monarca, per molt constitucional que sigui. Més que res perquè, després, ja em discutiré democràticament amb ell. I, si puc, democràticament l’intentaré canviar. O, democràticament, intentaré canviar d’estat.
I no ho dubti, Sr. Puig, seguirem treballant, -cadascú des del seu lloc-, per la llibertat nacional de Catalunya.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Es un fet que Felip (e) Puig, ja reb les lliçons del seu director espiritual monàrquic, Jordi Turull, per als qui no ho sàpiguen, els Turull foren Diputats per Sabadell, presentats per la Unión Monárquica Nacional (després Unión Patriótica) que foren derrotats per Francesc Layret (asassinat) Lluís Companys i Jover (afusellat), un cop més en confirma que la CONVER BO-RROKA va guanyant posicions a CDC, i que després d’asassinar i afusellar, ells pretenen presentar-se com a defensors de Catalunya, en tot cas, Felip Puig ja defensa el proteccionismo político de privilegis, incompatibles amb un Liberalisme Modern i Cosmopolita, per tant no s’entén com poden anar a seure amb el Grup Liberal al Parlament Europeu, quan a Catalunya no exerceixen de Liberals