La nostra causa és la causa de la democràcia. El nostre front ha de ser el front democràtic. Sense llibertat nacional, sense dret a l’autodeterminació, no hi ha democràcia. La línia divisòria no és la llengua, ni el sentiment nacional. La línia divisòria és la radicalitat democràtica.
Amb aquesta aportació, el moviment sobiranista està saltant els límits que la definició nacional-cultural-lingüística li estava imposant. Uns límits que, estadístiques en mà, no garantien ni ara, -ni menys encara en un futur proper-, la possibilitat d’esdevenir majoritaris en el context de la societat catalana actual. Uns límits que portaven dins seu, -en forma reactiva-, la llavor de corrents polítics demagògics i segregadors, que han acabat jugant al lerrouxisme i al trencament de la cohesió social (p.e. Ciutadans, o les derives actuals del PP català)
Aquest és el moviment de fons que està vivint la nostra societat, un moviment que no molt enllà adoptarà formes polítiques concretes i emergirà amb una dinàmica que no tindrà ja res a veure amb el cicle polític de la transició democràtica i la gestió de l’autonomia. Ens estem preparant per a un nou cicle polític de llarg abast, el cicle polític de l’aprofundiment democràtic i de l’assoliment de la sobirania plena.
En aquest nou cicle, la pregunta clau ja no serà si ets de dretes o d’esquerres, si ets nacional català o nacional espanyol. La pregunta clau serà si poses o no poses límits a la democràcia, si acceptes o no la possibilitat que un subjecte polític diferenciat, -com Catalunya-, tingui o no tingui el dret a decidir; és a dir, tingui o no tingui el dret a plantejar-se preguntes i a respondre-se-les democràticament. I no ens aconformarem només amb la inclusió del dret a decidir en el "catàleg" dels nostres drets. També demanarem que la qualitat de l’exercici dels drets personals i col·lectius millori, que es regeneri el funcionament d’un sistema democràtic que, a ulls de la majoria dels ciutadans i ciutadanes, és clarament perfectible. Més democràcia, més drets per a tothom, i més responsabilitat en el seu exercici, per tant, més deures ciutadans. Fent servir un concepte polític clàssic, volem una democràcia més republicana.
De fet, no estem dient res de nou. Només cal fer memòria de les paraules que va dir el President Companys davant el Parlament de Catalunya, l’1 de març de 1938: "Catalunya i la llibertat són una mateixa cosa; on viu la llibertat, allí és la meva pàtria".
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Però el que no vullga Esquerra per a Catalunya, que no ho vullga pel País Valencià.
Només des del respecte de poble a poble i de igual a igual ens podem sentir germans.