Republicans i Independentistes

En política, no sempre és fàcil mantenir una posició equànime, objectiva, davant els fets. L’impacte mediàtic del resultat de la Conferència Nacional d’ERC que es va celebrar ahir n’és un exemple…

Jo vaig estar present en les prop de 4 hores que van durar els debats, votacions i conclusions de la Conferència Nacional d’ERC que ahir vam celebrar al Palau de Congressos de Barcelona. Així doncs, podria parlar de les meves impressions (subjectives) sobre qui va resultar guanyador i quines implicacions podrà tenir el desenllaç final d’aquest procés de debat en el futur del partit a curt, mig i llarg termini. El que no voldria fer, en cap cas, és caure en la subjectivitat interessada en la que han caigut alguns mitjans de comunicació, que han preferit, com és habitual, portar l’aigua al seu molí.

Com ja sabreu els que em coneixeu, sóc de ciències. Per això, avui només parlaré de números, que acostumen a ser irrefutables.

– 2.800 inscrits i 2.353 participants en el moment de màxima assistència. Sobre un total de 10.000 militants, aproximadament.

– Una ponència que rep prop de 500 esmenes, de les quals només arriben vives al plenari 26 i es voten 16.

– 1.362 persones a favor de la ponència final i només 198 en contra, d’un total de 1.646 presents en aquell moment.

– L’esmena a la totalitat de R.Cat recull 525 a favor i el rebuig de 1.617 persones.

– Les esmenes de l’Esquerra Independentista han tingut un recolzament desigual, entre els 560 de l’esmena defensa per Marc Ges, als 818 de l’esmena defensada per Uriel Bertran.

Aquestes són les dades objectives. A partir d’aquí tothom és lliure de fer les interpretacions que vulgui. Però les dades són les dades i, tret que no sapiguem sumar, restar i fer percentatges, crec que ningú negarà que els guanyadors d’aquesta conferència són els que són:

– En primer lloc, les sigles d’Esquerra Republicana de Catalunya, que ha estat capaç de conduir un debat estratègic amb la participació final d’un 25% de la seva militància.

– En segon lloc, les tesis de fons de la ponència enriquida a partir del procés d’esmenes: opció independentista feta amb rigor i amb un horitzó concret, aprofundiment dels valors republicans, opció de govern com a instrument per a la consolidació i expansió de la majoria social favorable a la independència.

A partir d’aquí, com sempre fem els demòcrates, només ens cal respectar la voluntat de la majoria i seguir treballant per a fer realitat l’encàrrec del nostre president: 30.000 militants pel 2.014 i aconseguir les condicions per a plantejar el referèndum i guanyar-lo.

P.S. En aquest post, com heu vist, només he parlat de números i, per tant, d’obvietats.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!