El tema no és que Montilla planti cara a Zapatero —que està bé—, sinó que Solbes contradigui el president espanyol. És a dir, que diumenge en el congrés del PSC Zapatero es comprometés a millorar el finançament de Catalunya —bla-bla-bla— i que dimarts Solbes digués que l’Estat incompliria el calendari del 9 d’agost. El tema,
I així estan les coses a dia d’avui. Solbes, l’avi del consell de ministres, diu que no complirà el calendari i que ni parlar-ne del 9 d’agost. El finançament pinta malament. Quan no és Doña Constitución és Doña Crisis. Primer la cotilla constitucional per retallar l’Estatut del 30-S, aquell de la trempera col·lectiva al Parlament
He assistit a la cloenda del 15è congrés de Convergència, i m’han fet seure al costat de convidats com Vicent Partal [bloc], Miquel Calçada, Alfons López Tena, Joel Joan i Èric Bertran [bloc]. Una posició privilegiada per a una cloenda en què Felip Puig [Facebook] i Artur Mas [vídeobloc] s’han repartit els papers. Puig, el
El diari Avui apareix aquest diumenge al quiosc amb un anunci de les Seleccions Catalanes que ocupa tota la contraportada. “Junts, l’acabarem portant!”, diu l’anunci, que inclou una butlleta per fer-se col·laborador/a de la Plataforma Proseleccions Esportives Catalanes. Fa la impressió que els excessos de la celebració espanyola de l’Eurocopa dels últims dies —amb incidents
Moció de censura a Joan Laporta, el president més catalanista que ha tingut el Barça els últims temps. Moció de censura a un president que en el seu dia va presentar una moció de censura. Llàgrimes de Laporta en un acte de suport rebut per part d’elits. Llàgrimes com aquelles recurrents de Josep Lluís Núñez,
Cap de setmana dramàtic per al sobiranista vençut pel desànim. Un cop esfumada la figura fantasmagòrica del català emprenyat, una invenció molt ben trobada a cop de ploma per Enric Juliana —però inexistent a les urnes—, aquests dies d’estiu es podria caricaturitzar un altre tipus de català, el catalanista deprimit. Es tracta d’un retrat robot
26. Juni 2008 Olé! Spanien heißt der Endspielgegner der deutschen Fußball-Nationalmannschaft bei der Europameisterschaft in Österreich und der Schweiz. Am Sonntag geht es im Wiener Ernst-Happel-Stadion um den großen Preis dieses aufsehenerregend guten Turniers, bei dem immer wieder andere Teams geglänzt haben. In der Vorrunde die Niederländer, die dann von den zauberhaften Russen nach Hause
La revetlla de Sant Joan s’avança pels petards i coets de celebració de la victòria de la Roja davant d’Itàlia. Espanya guanya a la italiana, en la ronda de penals, i les mostres d’alegria —focs d’artifici i clàxons a dojo, ara parlo de Calella, la meva ciutat— posen de manifest la profunditat del que s’està
Ara que Esquerra ha superat el tràngol del seu congrés —per entregues: Quan Esquerra no sorprèn i Quan Esquerra sí sorprèn— la nova direcció surt per fixar les seves tres línies vermelles: model lingüístic a l’escola, el finançament i el disseny d’un escenari unitari davant d’una eventual sentència adversa del Tribunal Constitucional. L’advertiment té propòsits
L’endemà del primer superdissabte vaig titular Quan Esquerra no sorprèn perquè em feia la impressió que les votacions internes per a president i secretari general d’ERC havien anat més o menys com era previsible. Avui el títol és oposat perquè ahir sí que hi van haver sorpreses [recull de premsa]. La primera és que Puigcercós
Durant tota la campanya, diferents sectors d’Esquerra han aixecat la bandera de la renovació i han proclamat el “Yes, we can” de Barack Obama [web] adaptant-lo a la necessitat de canvi que diagnosticaven per al partit independentista. Finalment, als Estats Units el “Yes, we can” s’ha imposat entre els demòcrates i Obama serà el candidat
Esquerra dóna una lliçó a la resta de partits. L’elecció directa de president i secretari general per part de la militància és un exemple de democràcia interna. Ja veurem si els elogis —al model i a la confrontació de candidats— que els últims dies provenien de determinats mitjans de comunicació es mantenen a partir del
Manllevo el titular d’aquest editorial d’El Periódico —una dita italiana coneguda, recurrent— perquè ara que plou encara resultarà que la culpa també és del Govern i que aquest ha de demanar perdó per l’aigua que cau. Si hi ha sequera, perquè hi ha sequera. Si plou, perquè plou. La qüestió és dir pestes plogui o
Els candidats a president i secretari general d’ERC protagonitzaran un debat a Barcelona reservat als militants, ja que no se’n farà cap d’obert al públic. Després els vuit aspirants també participaran en debats a Palma i València. A ningú se li escapa que el de Barcelona serà el més multitudinari, amb unes 2.000 persones de
Suposo que no és casual que els manifestos i les actuacions hagin tancat la manifestació d’aquest diumenge a Amposta en un escenari situat davant mateix d’una sucursal de “la Caixa”. Mireu el vídeo, que prenc de La Marfanta TV, que és el canal televisiu del periodista de referència a la blocosfera ebrenca, Gustau Moreno, autor