Saül Gordillo www.saul.cat

Ara que Esquerra ha superat el tràngol del seu congrés —per entregues: Quan Esquerra no sorprèn i Quan Esquerra sí sorprèn— la nova direcció surt per fixar les seves tres línies vermelles: model lingüístic a l’escola, el finançament i el disseny d’un escenari unitari davant d’una eventual sentència adversa del Tribunal Constitucional. L’advertiment té propòsits conciliadors i de major cohesió en el tripartit. Els socialistes també han jugat a l’escenificació d’aquesta reubicació, per poder assegurar que el govern és més fort que abans del congrés dels independentistes. Però des de dins del partit els que han quedat exclosos segueixen dient que s’ha tancat en fals, i això serà llarg. La pugna interna no s’atura, però com a mínim no es mantindrà a dins dels àmbits del govern. La cursa interna republicana no tindrà rèpliques a l’executiu, almenys fins que peti el Constitucional, el finançament o s’abordi la batalla per a la candidatura a les eleccions del Parlament previstes per al 2010. Curiosament, els que poden generar inestabilitat a l’executiu ara són els propis socialistes, immersos en procés precongressual. Només així es pot entendre el posiconament arriscat del conseller Antoni Castells [wiki], que es postula en clau interna —com a cap visible de l’ala anomenada catalanista del PSC— i en clau externa —com a conseller primer d’un hipotètic govern sociovergent presidit per Artur Mas. Vostès s’imaginen que això ho hagués dit un conseller d’Esquerra? Ja no hi seria, al Govern. O vostès s’imaginen Pedro Solbes preguntant-se retòricament “si el govern està donant prou estabilitat”? Els mitjans estatals l’haurien vilipendiat i probablement Zapatero hauria clavat un cop de puny sobre la taula. Però ni Castells és ministre ni el President Montilla és el president espanyol. Al president català li agrada fer les coses d’una altra manera. La primera és evitar que això peti en l’executiva dels socialistes. La segona, ja la veurem les properes setmanes en el congrés que farà el PSC. La finezza de Montilla és inqüestionable en aquestes arts. Però els debats i les tensions internes no són exclusiva del tripartit com a govern ni dels diferents partits en particular, ja que a la principal força de l’oposició també li espera un congrés i les famílies es diferencien tot el que poden en el tram final abans de la photo finish. Abans de les vacances d’estiu, els patis interns estaran distrets.

Després d’haver escrit Injustícia amb Xavier Vendrell, detecto que proliferen les mostres de suport a Xavier Vendrell. A part d’aquestes declaracions de Joan Ridao, descobreixo que s’ha creat un grup de suport a la xarxa social Facebook.