Però ara les coses han canviat. Primer, perquè el PHN era molt més bèstia i pretenia endur-se l’aigua fora de Catalunya, cap a les comunitats governades pel PP que han crescut a cop d’especulació i camp de golf. Després, perquè qui ara governa llavors feia oposició, i viceversa. I finalment perquè també és cert que l’excepcionalitat, la sequera que patim, no hi era llavors. Pel camí, el Govern —que ha de ser ferm en la recerca de solucions urgents— ha hagut de patir la humiliació del govern amic de Madrid. Ha estat un cop massa dur, però no només pel Govern sinó pel país i el seu autogovern en conjunt. Que ens haguem de proclamar espanyols per no passar sed a l’àrea metropolitana de Barcelona és molt dur. Que s’hagi marejat la perdiu i confós la ciutadania, no cal ni recordar-ho. Tot plegat ha estat esperpèntic. I ens plantem en el diumenge en què Amposta recupera l’esperit antitrasvasista, amb dirigents locals de partits de tota mena i condició (encara que alguns només es fixin en els d’ERC i ICV). Arribats a aquest punt, aquesta ja no és una confrontació de models ni un debat de solucions. El pitjor de tot plegat és que estem davant d’un enfrontament entre territoris. Tots ells catalans, per cert.
(No us perdeu els vídeos de VilawebTV per conèixer l’opinió de la gent de l’Ebre.)
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
PSC, ERC i ICV són traidors. Van donar la creu de Sant Jordi a la Plataforma en Defensa de l’Ebre i ara li donen l’esquena. Van aprovar al govern català el transvasament cap a Barcelona després d’haver promès que no el farien mai. Ens han enganyat, han utilitzat les Terres de l’Ebre.
L’aigua la vòl el govern socialista d’Aragó pels seus macroprojectes urbanitzadors.
Si ara no projecten el transvassament reservant-se el dret d’aigua en cas de necessitat o n’hi haure sobre-excedents, pot ser quan de veritat vinga el llop i la necessiten ja siga massa tard i no tinguen més remei que restar sense aigua o continuant i tindre que pagar-la cada vegada encara més cara.
1. Sembla que el fet que qui necessiti l’aigua siguin els de “Can Fanga” ha donat més força a la protesta que si es parlés de transvassament pur i dur.
2. Es parla de moltes qüestions i suposicions puntuals, però ningú planteja cap solució al problema imminent… a part d’esperar que plogui una mica més. Trist, la veritat.
Dues observacions:
1a) Quan el suposat “enfrontament” era entre el Principat i el País Valencià, ¿no era entre territoris catalans? Només són catalans els territoris principatins?
2a) Si el que vols dir és que l’actitud de l’administració Montilla és –per dir-ho
suaument– irresponsable, tens tota la raó. Ara: no es pot dir amb propietat que
hi hagi enfrontament entre territoris. D’una banda, perquè a Barcelona i rodalies hi ha solidaritat amb les Terres de l’Ebre. D’altra banda, perquè l’enfrontament real té carácter de classe, amb components nacionals: hi ha, d’una banda, els interessos de les classes populars i les necessitats estratègiques de la nació catalana quant a sobirania energètica; d’altra banda, hi ha la pirateria de la màfia del totxo i els interessos imperialistes de l’Estat espanyol (fidelment servits pels administradors regionals de torn). Per tal d’entendre-ho, només cal consultar el Manifest blocaire contra el transvasament, text que t’ha de ser força accesible, perquè ha estat reproduït en multitud de blocs.
¿De veritat, algú pensa que sols “les Comunitats governades pel PP han crescut a cop d’especulació i camps de golf”?. ¿I com han crescut les Terres de l’Ebre si no es a cop de poligons industrials, FADESAs i altres “tinglados”?. ¿Algú ha pensat en el que ens costa als catalanas cada Kg. d’arròs produit al delta?