Aquests dies és recomanable el bloc del periodista i escriptor Pere Meroño, que segueix diàriament les novetats del judici als acusats del crim de la indigent Rosario Endrinal al caixer automàtic del carrer Guillem Tell de Barcelona. Meroño és autor del llibre El crim del caixer automàtic, i aquest cas l’ha seguit amb molt d’interès.
Quan dos es barallen, un tercer surt guanyant. És el que li pot passar a ERC i ICV-EUiA, que es tiren els plats pel cap amb l’operació “dignitat Companys” i després d’oferir un espectacle curiós entre socis de govern va i surt el tercer, que és el PSC, a través de la seva figura políticia
Zapatero festeja Duran, però Duran té un congrés intern (un més) i té una pressió a Barcelona que es diu Mas, el forjador d’unitats catalanes reforçat després del debat de política general. El nacionalisme català que aprovava pressupostos sistemàticament a la dreta espanyola ha canviat, perquè les coses han canviat, i de quina manera. Duran
El diari La Vanguardia avança avui que El Constitucional ultima una sentencia que cercena aspectos clave del Estatut. És una immoralitat que l’actual Tribunal Constitucional, en l’etapa de major desprestigi de la seva història, sigui el botxí del text aprovat en referèndum pel poble de Catalunya. Al marge que aquest text patís ja una bona
¿Qui hauria de dir que el President José Montilla reuniria els expresidents de la Generalitat Pasqual Maragall i Jordi Pujol i els expresidents del Parlament Joan Rigol i Heribert Barrera per fer-se una foto d’unitat d’enorme càrrega política? Un front català de gran significat, el d’aquest dilluns al Palau de la Generalitat, la setmana després
Resum d’una setmana que té com a col·lofó una nit de dissabte màgica. La reconciliació definitiva amb l’equip d’en Pep Guardiola. Ara sí. Ara va de debò. Si la nit va ser màgica des del sofà, no em vull imaginar les emocions que hauria tingut al camp. Brutal. Passem pàgina. La setmana, marcada pel debat
El debat de política general va començar dimarts al Parlament de Catalunya [El discurs del President Montilla]. Dimarts era 30 de setembre. Dimarts va fer 3 anys de l’aprovació de la reforma estatutària a la mateixa cambra. Tothom recordarà que d’aquella jornada històrica va quedar l’esperit del 30-S, símbol de l’ambició nacional i de la
Debat de política general al Parlament de Catalunya en un context complicat per al President José Montilla pràcticament en l’equador de la legislatura. La crisi econòmica global i la negociació del finançament català encara no resolta amb el govern espanyol contribueixen a la incertesa generalitzada. Són temps difícils, però el President Montilla ha intentat combatre
Aquesta Diada, a part del tema estrella del finançament i la unitat dels partits catalans, ha destacat per l’èxit de la campanya perquè l’estelada estigués present als ajuntaments del país. El mapa fa goig. A Gràcia també, com mostra la foto. L’alcalde de Barcelona, Jordi Hereu, ho considera una manca de respecte. Vaig sentir Hereu
Més que perplexitat, catalans emprenyats o catalanistes indignats, a mi m’agrada més la idea de l’ambició i l’exigència. Quan algú té ambició, exigeix. Si l’exigència (i l’autoexigència, sobretot) no compleix les expectatives es pot caure en el desànim i la desorientació. Però una exigència i ambició nacionals ben conduïdes han de portar lluny, més enllà
La societat catalana està perplexa. L’estat de perplexitat respon a la pèrdua de lideratge econòmic, a una certa desorientació davant dels canvis globals i a l’onada immigratòria. En pocs anys han passat massa coses de cop. Dels famosos 6 milions hem saltat als 7 i escaig, l’autogovern queda a prova amb un creixement poblacional excepcional
La crisi a nivell espanyol i l’Estatut a nivell català posen Zapatero en evidència. No n’hi ha prou amb un somriure. Si la gestió i l’estadista aguanten, el somriure s’agraeix. Però només de somriures no viu l’home. Les segones legislatures són molt dures a La Moncloa, i ara Zapatero no pot continuar amb l’engany. O
Aquest dissabte no hi haurà acord de finançament amb l’Estat. Un incompliment més del calendari. Nou d’agost i res de res. Mentrestant, l’Estatut continua a la sala d’espera de l’escorxador constitucional, ara que PSOE i PP s’han posat d’acord per renovar els càrrecs. Els articles més sensibles estan en el punt de mira. La piconadora
En la línia mateixa de la basquització de la política catalana hi ha la conclusió final de l’article d’Antoni Soy Unitat i fermesa publicat al seu bloc i una versió més reduïda a l’Avui [pdf] d’aquest dimecres. És preferible no arribar a cap acord amb l’Estat que no pas tancar un pacte de finançament que
La basquitis aguda és realment un dels símptomes que mostren determinats entorns sobiranistes del país. Una admiració i un interès desmesurats per la realitat basca, quan molt sovint aquesta preocupació no és recíproca. Ho explica Manuel Cuyàs, i dilluns ho va repetir a la tertúlia d’El Matí de Catalunya Ràdio, una temporada d’estiu més amb