A les portes del congrés que Convergència celebrarà al juliol, les especulacions sobre la nova línia política del partit nacionalista es disparen. Per no parlar de les travesses amb els noms que entren i surten, els pinyols que s’amplien o desapareixen, els valors que pugen o baixen, etcètera. Que Lluís Recoder, alcalde de Sant Cugat
Després del globus sonda per part de Zapatero de postposar el nou finançament al 2010, es va publicar l’article de Felipe González i el degoteig de reaccions entre els barons del PSOE per no fer complir l’Estatut en aquesta matèria és constant. La qüestió és frenar les aspiracions —legítimes, d’altra banda— de Catalunya en l’aplicació
El polític professional se’n riu. Quan l’interlocutor li ho planteja, en el decurs d’un dinar o fent un cafè informal, el polític de manual fa un gest de condescendència, una rialla perdonavides. La qüestió és treure ferro a l’assumpte, ridiculitzar-ho i deixar-ho en l’àmbit de l’anècdota. Però ara la cosa ha anat de la conversa
La gran batalla és la del finançament. Deixem-nos de tonteries. L’Estatut és a l’escorxador del Tribunal Constitucional, un tribunal del qual no te’n pots fiar, segons denuncia el mateix Pujol. I amb l’Estatut a l’escorxador, amb un calendari que és com una loteria —la sentència serà al juny? serà abans d’acabar l’any? serà quan els
L’alcalde de Sant Cugat del Vallès, Lluís Recoder, fa el pas i aposta per l’entrada a la direcció que sorgeixi del congrés que Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) celebrarà al juliol. Recoder és el bastió nacionalista a l’àrea metropolitana, un roquista caracteritzat pel pragmatisme a qui tothom li atribueix una línia partidària de la sociovergència,
El Govern de Catalunya ha nomenat els seus ambaixadors a Berlín i Londres. Això no seria mereixedor de ser comentat aquí si no fos pel perfil dels nous ambaixadors catalans. El delegat de la Generalitat a Berlín és Martí Estruch [wiki, nota i notícia], autor d’alguns dels millors articles de la secció Mail Obert de
La Teresa estirà els braços amb les mans obertes i, mirant de ben a la vora una flor que li havia quedat al palmell, digué baixet: “Aquesta flor, tan petita, és meva.” Valldaura l’abraçà: “Tot és teu: aquestes vinyes, aquesta terra i jo.” I li féu un petó amb els ulls tancats perquè res no
Fa la impressió que els diferents aspirants en el congrés del juny d’ERC comencen a compartir almenys una cosa: positivitzar el debat i treure-li dramatisme. Aquesta nit Uriel Bertran [bloc] ho ha dit al programa de Mònica Terribas, i ha comparat el debat intern d’ERC amb les primàries demòcrates dels Estats Units, en què la
En qualsevol campanya electoral, per interna que sigui, hi ha uns aspirants, uns equips, uns projectes, un material de propaganda i uns eslògans. El lema de campanya que ha triat el corrent que lidera l’exconseller Joan Carretero [wiki], Reagrupament.cat, és una adaptació de l’exitós “Si tu no hi vas, ells tornen” que José Zaragoza va
“Entre el país i el partit, Montilla triarà Catalunya.” Aquesta és una frase que circula des de fa setmanes entre determinades veus influents del (i properes al) socialisme català, que és un socialisme que planta cara en la pugna per l’hegemonia del catalanisme. Planta cara al nacionalisme tradicional, engoleix suports electorals del catalanisme independentista i
Vaig un dia tard, sí, però la vida del pare novell és molt dura. Com que he anat repassant totes les candidatures i la majoria de moviments interns en aquest procés en què Esquerra es despulla davant de l’opinió pública i mediatitzada, no volia deixar de comentar el darrer cop d’efecte del sector afí a
Allò que en condicions normals hauria de ser vist com una oportunitat, com un tret diferencial positiu, esdevé feblesa i amenaça. En un temps en què triomfa la política televisada i la interacció amb el ciutadà (“Tinc una pregunta per a vostè” de TVE, n’és la prova a nivell estatal, o el fenomen novedós d’Obama
Potser sí que serà veritat que l’Artur Mas mediàtic no coincideix amb l’Artur Mas real. El líder de CiU més que distant i estirat és tímid i reservat. Tots els seus col·laboradors, però, asseguren que en la distància curta guanya perquè destrossa els tòpics que li han anat carregant. Una visita al seu vídeobloc serveix
Torno del sopar a peu dret que l’alcalde de Barcelona ofereix als periodistes al Palauet Albéniz. Alguns companys, i crec que l’alcalde també, han anat a prendre una copa. Servidor no. Aquest és dels últims àpats de Nadal en la cursa gastronomico-institucional a la qual ens sotmetem els periodistes per aquestes dates. Des de fa
A la Casa Gran del Catalanisme, les ambigüitats són calculadíssimes. Segurament menys càlcul i més valentia haurien satisfet bona part dels més de 2.000 assistents a l’acte d’aquest dimarts, en què Artur Mas [vídeo bloc] ha fet equilibris difícils, no prou satisfactoris per a tothom però amb el mèrit d’intentar treure CiU de l’actual aïllament