Saül Gordillo www.saul.cat

Manllevo el titular d’aquest editorial d’El Periódico —una dita italiana coneguda, recurrent— perquè ara que plou encara resultarà que la culpa també és del Govern i que aquest ha de demanar perdó per l’aigua que cau. Si hi ha sequera, perquè hi ha sequera. Si plou, perquè plou. La qüestió és dir pestes plogui o no plogui. La gestió de la crisi de la sequera ha estat confusa, certament. No descobreixo res si afirmo que el Govern i el conseller Baltasar ho haurien pogut fer millor. Però dit això, i ara que el decret de sequera ha estat modificat i demanada la derogació del decret estatal pel transvasament —satisfent els de l’Ebre—, cal admetre la hipocresia política predominant. La canonada s’havia de fer per una qüestió d’emergència, aquest era l’acord d’un Govern que prové de la lluita antitransvasista en l’època d’Aznar i Pujol. Si no hi ha emergència, doncs, no cal que hi hagi transvasament. Perquè la base de l’operació anomenada canonada era la de l’excepcionalitat. I si el Govern estava disposat a assumir el cost polític d’un transvasament que l’incomodava perquè el feia entrar en contradicció amb posicions de la seva època d’oposició, no té sentit que ara que no hi ha sequera hagi de suicidar-se políticament.

Els republicans i els ecosocialistes respiren alleugits. Els socialistes, en canvi, deuen veure ploure amb la tranquil·litat d’haver superat una crisi però sense superar-la del tot en l’àmbit polític. Plou i ja no cal fer d’urgència la canonada, els senyors d’Agbar es deuen lamentar, però alguns socialistes no n’estan del tot contents. Tenen raó que la solució de cara al futur no està garantida, que això és pa —aigua— per a avui, gana —sequera— per a demà. Però els cants de sirena d’una oposició que era transvasista i ara insisteix en què cal fer la canonada igualment, i interconnectar conques internes, sedueixen una part dels socialistes. Tot plegat és curiós. Caldria un acord polític, un consens parlamentari, per a afrontar els dèficits dels propers anys. I aquí no n’hi ha prou amb una dessalinitzadora més, la de Cunit. Ni s’hi val a fer volar coloms amb un Roine que no ens durà aigua demà passat. És divertidíssim veure i sentir tertulians i opinadors culpant els socis minoritaris del Govern de tots els mals. Ara perquè plou. Abans perquè hi havia sequera. És divertidíssim veure i sentir exgovernants o actuals opositors nacionalistes malparlant de les dessalinitzadores, titllant-les d’insostenibles i cares. Jo vaig ser a la inauguració de la dessalinitzadora de la Tordera, la de Blanes, amb el llavors ministre conservador Matas i el President Pujol. Si llavors, per als transvasistes que governaven, les dessalinitzadores sí que eren la solució —no única—, per què ara en malparlen i se’n distancien? No ho entenc. La hipocresia no és exclusiva de cap partit, pel que es veu. Però això de sempre voler-li penjar la llufa als petits del Govern… “Piove? Porca Esquerra! Porca Iniciativa!”